Central d'Escales, energia segura

Era l’any 1955 quan la companyia Enher, ara integrada a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa, posava en servei la central d’Escales al congost del mateix nom, a l’Alta Ribagorça, en un entorn fronterer entre Catalunya i Aragó, convertint-se en la primera presa que bastí l’empresa en el seu pla d’aprofitament hidroelèctric de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Estàvem en plena etapa del “desarrollismo” i aquest pla d’aprofitament hidroelèctric del riu Noguera Ribagorçana va comportar, després de la pionera Escales, que la Enher –Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana– construís 11 centrals més a la mateixa conca entre els anys 50 i 60 del segle passat, com recorda Toni Mera, delegat a Catalunya de la Fundació Endesa.

Escales és una central de tipus caverna i fou considerada una fita de l’enginyeria al seu moment, explica Eduard Saura, tècnic de la instal·lació. Està formada per tres grups hidràulics de 15 MWh cadascun, que produeixen un total de 136.900 Mwh/any, una energia derivada de l’aprofitament de la força de l’aigua que fa que sigui totalment neta i 100% renovable.

La seva contribució a la sostenibilitat és, doncs, absoluta, perquè, a més, la seva reserva d’aigua permet l’ús per al reg del sector ramader i turístic i, un aspecte força important, és una central clau en la regulació de la conca de la Noguera Ribagorçana i en el control de possibles avingudes d’aigua.

La presa d’Escales, integrada al paisatge perquè es va usar pedra de l’entorn en la seva construcció, té 125 metres d’alçada, una longitud de coronació de 200 i un embassament amb una capacitat de 152,31 hectòmetres cúbics d’aigua. Això garanteix que la central estigui preparada per donar energia a la xarxa en moments en què altres fonts renovables (per exemple eòliques) no funcionen, afegeix Saura.

Hi ha, però, un element diferenciador a la seva arquitectura que cal destacar perquè contribueix a reduir els riscos laborals. Aquest element són les falses façanes que es van edificar dins de la caverna per simular, juntament amb una il·luminació artificial, que la instal·lació és exterior. Això millora al 100% el dia a dia dels treballadors fent-los-hi aquesta sensació de no-confinament, el que constitueix una altra contribució de la central d’Escales al concepte contemporani de sostenibilitat.

L’embassament d’Escales, per la seva capacitat i situació, ha esdevingut un agent ecològic de primer ordre al territori en ser punt de recàrrega d’aigua dels hidroavions, per tal que puguin combatre els incendis forestals que es puguin desfermar en aquesta àrea del Pirineu, que compta amb grans masses de bosc.

A més, abasta canals de reg de Lleida i Osca i subministra aigua de boca a les poblacions de Sopeira i Pont de Montanyana. Al seu entorn, s’han creat activitats aquàtiques i turístiques, generant ocupació.

“Escales és fonamental com a element regulador de la Noguera Ribagorçana en cas de possibles avingudes”

“Escales és fonamental com a element regulador en cas de possibles avingudes a la Noguera Ribagorçana”, assegura l’Albert Alins, exalcalde del Pont de Suert i actualment director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral de la Generalitat, afegint que el pla de seguretat del qual disposa la central garanteix que aquestes imprevistes pujades de cabdal estaran sempre sota control.

Alins, home del territori de l’Alta Ribagorça, considera que la relació entre el Pont de Suert –poble de què va ser alcalde–, la Noguera Ribagorçana i les instal·lacions hidràuliques ha generat “oportunitats i penyores, però sobretot la seva construcció va suposar un punt d’inflexió al territori, una transformació paisatgística, social i ambiental i la creació de riquesa.

Una societat agrària i ramadera es va convertir també en una societat industrial”. Per a Alins, les centrals hidroelèctriques han aportat tres grans oportunitats al territori: “Han generat llocs de treball directes i indirectes; han esdevingut un element paisatgístic singular dotat d’atractiu turístic i arquitectònic i, potser el més important, genera energia neta i sostenible a partir de recursos naturals, compatible amb usos paisatgístics, agraris, turístics i ambientals.” Alins, en aquest sentit, considera “un gran repte fer compatible absolutament, la gestió de la producció d’energia hidràulica amb la resta dels usos de l’aigua. Hem d’entomar aquest repte perquè el futur passa per aquí”.