MEDI AMBIENT DEJECCIONS RAMADERES
Projecte per exportar com a adob orgànic excedents de purins de la Noguera i el Pla
Impulsen una planta a Térmens per compostar-los i, en una segona fase, aprofitar el gas metà per generar electricitat || El promotor preveu tractar 30.000 tones de dejeccions ramaderes a l'any
Imatge d’arxiu d’una cisterna aplicant purins com a fertilitzant en una finca de la Noguera.
Una empresa lleidatana projecta exportar com a adob orgànic part dels excedents de purins que generen les granges de la Noguera i el Pla d’Urgell. El promotor ha iniciat la tramitació d’una planta a Térmens amb capacitat per a unes 30.000 tones de dejeccions a l’any, a les quals preveu aplicar dos tipus de tractament: en primer lloc, separarà la fracció líquida de la sòlida i compostarà aquesta última per vendre-la com a fertilitzant a altres països de la UE.
En una segona etapa, està previst dotar el complex d’una planta de biogàs que aprofitarà el metà que emana dels purins per generar electricitat. Aquesta iniciativa arriba després que la Generalitat hagi augmentat les restriccions per aplicar-los directament en cultius de la zona.
La fracció líquida de les dejeccions s’aprofitarà també com a fertilitzant i s’aplicarà per degoteig
La instal·lació està prevista a uns quatre quilòmetres a l’est del nucli de Térmens i a una distància similar al sud del poble de Vallfogona de Balaguer. La inversió necessària per fer-la possible s’estima en prop d’un milió d’euros. Així consta als primers documents que han iniciat la tramitació ambiental davant de la Generalitat. El promotor, per la seua banda, va indicar que espera obtenir entre 15.000 i 18.000 tones de fertilitzant orgànic per a la venda a l’any a partir de purins de porc, però també dejeccions bovines i d’explotacions avícoles.
La fracció sòlida d’aquestes dejeccions ramaderes es compostarà amb rebutjos vegetals, com els resultants de la poda d’arbres i arbustos. Quant a la fracció líquida, s’acumularà en basses i se sotmetrà a un tractament de reducció del nitrogen per després aplicar-la també com a fertilitzant mitjançant fertiirrigació: per degoteig a través de conduccions de reg.
Fonts de l’empresa promotora van indicar que el projecte es troba encara en els primers passos del procés d’autorització, i van calcular que passarà més d’un any abans que disposi de tots els permisos necessaris per començar obres. Van assenyalar que la planta entrarà en funcionament només amb el tractament de compostatge i que busquen empreses que, posteriorment, puguin posar en marxa les instal·lacions de biogàs.
La proposta ja ha rebut els primers informes del departament d’Acció Climàtica, Urbanisme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que no plantegen a priori objeccions que impedeixin portar-ho a terme.
Augmenten les restriccions per aplicar-los en cultius de la zona
La planta prevista a Térmens inicia la tramitació després que la Generalitat hagi augmentat les restriccions a l’aplicació de purins com a fertilitzant en cultius a la zona. L’any passat va incloure quatre municipis de la Noguera a la llista de zones vulnerables a la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats: Àger, Artesa de Segre, Os de Balaguer i Vilanova de Meià. Això limita la quantitat de dejeccions que les explotacions ramaderes poden abocar al sòl, cosa que obliga a buscar solucions per donar sortida a l’excedent. Aquesta catalogació inclou 130 municipis lleidatans.
D’altra banda, l’Executiu català va acordar el mes de juliol passat prorrogar quatre anys més la moratòria a construir noves granges en set municipis lleidatans en zona vulnerable i amb una alta concentració de granges:
Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Vilanova de Bellpuig, Bellmunt d’Urgell, Soses i Puiggròs.
