L'allau de projectes per a centrals eòliques i solars a Lleida passa a ser un degoteig

La carrera frenètica per instal·lar noves centrals solars i eòliques a Lleida ha fet una brusca frenada. Tot va canviar el dia 1 juliol, quan la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar que la pràctica totalitat dels projectes que s’havien presentat fins llavors tornarien a començar la tramitació des de zero a la tardor, sota una nova normativa encara en elaboració.

El que fins aquell moment havia estat una allau de propostes s’ha convertit des d’aleshores en un degoteig: des del mes passat, la Generalitat només ha rebut dos projectes per a noves plantes solars a les comarques lleidatanes, i cap per a nous molins de vent.

Des de l’anunci de la consellera, el Govern només ha rebut nou projectes per a centrals solars a tot Catalunya. Un es preveu a Granyena de les Garrigues, on l’empresa Km0 preveu construir una planta de 4,3 hectàrees de superfície amb una potència de 3,45 megawatts (MW).

Una altra es preveu a Clariana de Cardener, on Hidrocardener SL té planejat desplegar plaques fotovoltaiques en més de quatre hectàrees per obtenir una potència de 2,4 MW. Aquestes xifres en un mes i mig contrasten amb els més de cent parcs solars i 40 d’eòlics que van iniciar la tramitació a Lleida des del 2020 fins al juliol passat.

Ignis impulsa una planta solar d’unes 90 hectàrees a l’Albi i propietaris n’avalen la instal·lació

Tanmateix, aquesta situació no satisfà els partidaris de limitar la construcció de noves centrals solars i eòliques. Ecologistes en Acció va reclamar aquesta setmana a la Generalitat que paralitzi l’entrada de nous projectes amb una moratòria. En la mateixa línia s’havien pronunciat anteriorment l’associació ecologista Ipcena i plataformes veïnals de Lleida.

Per la seua part, propietaris de terrenys on estan previstes centrals solars confien que els projectes tirin endavant per obtenir uns ingressos per les seues finques molt més elevats dels que obtindria d’un arrendament per a usos agrícoles.

Aquest és el cas d’una central solar d’unes noranta hectàrees a l’Albi, que tindria una potència d’uns 50 MW. La impulsa Ignis, que preveu que estigui en funcionament el tercer trimestre del 2023. Un dels propietaris dels terrenys on es projecta la planta, Josep Bernat, va donar suport a la seua construcció i va apuntar que comportarà la creació d’una dotzena de llocs de treball. “Estem vivint una transició ecològica i cal anar en aquesta direcció”, va dir.

Josep Gaya, Agricultor de l'Albi: «Amb aquest projecte hi guanyaríem tots»

Josep Gaya, agricultor de l’Albi, és un dels aproximadament trenta propietaris dels terrenys on Ignis impulsa una central solar d’entre vuitanta i noranta hectàrees. Gaya, que es va mostrar favorable a aquest projecte, va defensar que amb aquesta posada en marxa “hi guanyaríem tots”. En aquest sentit, va destacar que l’ajuntament d’aquest municipi de les Garrigues cobraria “un permís d’obres molt elevat” i “després l’IBI”. A més, va apuntar que l’empresa “paga molt més d’arrendament per hectàrea que el que pugui pagar un pagès”.

Gaya va assegurar que la central solar en qüestió es planteja en un altiplà, per la qual cosa “l’impacte visual seria nul” i va dir que aquesta zona es troba a uns 7 quilòmetres de l’Albi, a uns altres 7 de Vinaixa i a aproximadament 10 de les Borges Blanques.

Així mateix, l’agricultor va afirmar que el sòl on es projecta la planta solar és “dels més desfavorables que tenim al poble” per a l’agricultura.