FINANCES MUNICIPALS
Litigi a les Valls d'Àneu pel cànon que Baqueira paga per les pistes al Pallars
Liquida de mitjana més de 100.000 euros a l'any, en funció del públic que acull || Esterri veu escassa la quantitat que rep mentre que Alt Àneu, que reparteix els diners, considera el seu criteri equitatiu
Imatge d’arxiu d’instal·lacions de Baqueira al sector de la Peülla, al Pallars Sobirà.
Els ajuntaments d’Esterri d’Àneu i Alt Àneu litiguen pel cànon que Baqueira Beret paga per les seues pistes d’esquí al Pallars Sobirà. L’estació abona actualment una mitjana de més de cent mil euros, si bé la xifra varia d’un hivern a un altre en funció del nombre d’esquiadors que utilitzen els remuntadors del sector de la Bonaigua i de la facturació dels locals d’hostaleria.
El repartiment dels diners és objecte de disputa davant dels tribunals, i poden derivar-se importants conseqüències per a aquests municipis: Baqueira té ambiciosos plans d’expansió a la zona i el cànon pot créixer en la mesura que ho faci l’estació de cara al futur.
Esterri rep una mitjana d’uns 15.000 euros a l’any del cànon de Baqueira, una xifra que creu insuficient. La resta es queda al municipi d’Alt Àneu, l’ajuntament del qual reparteix els diners de l’estació i defensa que el seu criteri és equitatiu. Entrega gairebé la meitat dels diners, la qual cosa representa una mitjana de 50.000 euros a l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de Sorpe, en considerar que aporta la major part del terreny de les pistes.
Davant d’aquest argument, Esterri apel·la a antics drets d’explotació a la zona compartits amb els pobles de Son, València d’Àneu i Sorpe, tots agrupats avui dia al municipi d’Alt Àneu. Aquest, per la seua part, argumenta que la propietat de la muntanya es va dividir el 1924, quan Esterri va inscriure com a seu el 25% i els altres el van seguir, en un acord que va excloure el bosc del Gerdar.
El jutjat contenciós administratiu de Lleida va rebutjar el 2019 tramitar el recurs d’Esterri, al valorar que corresponia a la jurisdicció civil. Dos anys després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya revoca aquesta decisió i torna el litigi al jutjat lleidatà, que ara s’haurà de pronunciar.
Les claus
El precedent de Naut Aran. L’ajuntament de Naut Aran va firmar el 1982 el conveni en virtut del qual el municipi llogava a l’estació dos muntanyes de Beret per estendre el seu domini esquiable, a canvi d’un percentatge del 5% dels forfets venuts i els ingressos derivats de l’hostaleria. Avui dia suposa més d’un milió d’euros a l’any per al municipi.
El desplegament al Pallars. Amb l’expansió de Baqueira al Pallars, es va plantejar un acord similar i un repartiment del cànon amb Naut Aran basat en quants esquiadors fan servir els remuntadors de cada sector de l’estació.
L’ampliació de l’estació al Sobirà, també als tribunals
Els plans d’expansió de Baqueira Beret al Pallars Sobirà van patir un dur revés el desembre del 2020, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul el projecte que havia autoritzat la Generalitat en incloure un telecadira en sòl de l’àrea perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes.
L’estació considerava aquest remuntador una peça clau per a una nova ordenació de les pistes a la zona de la Peülla, ara afectada per tancaments freqüents durant la temporada d’esquí a causa de forts vents que obliguen a parar telecadires. La sentència, fruit d’un recurs de l’associació ecologista Ipcena, també va rebutjar que el complex d’esquí pugui abocar aigües residuals al riu Bonaigua.
Tant Baqueira com l’ajuntament d’Alt Àneu han presentat davant del Tribunal Suprem recursos de cassació contra la resolució del TSJC, que actualment estan pendents de resolució.
