33 morts en dotze anys

Trenta-tres persones han perdut la vida en accidents de trànsit en el tram lleidatà de l’N-240 (l’alternativa gratuïta de Lleida a la costa i Tarragona) en els últims dotze anys, en una de les carreteres amb més sinistralitat de les comarques lleidatanes, una cosa que s’atribueix a l’elevat volum de trànsit i als molts trams en què encara té només dos carrils.

El trànsit és molt similar a l’autopista, amb una mitjana de més de 10.000 vehicles al dia, segons les últimes dades del ministeri (abans de la pandèmia). Aquesta i la C-14 són també les que registren més excessos de velocitat i aquest any ja hi ha hagut denúncies penals a conductors que circulaven a més de 180 quilòmetres per hora en trams on el límit era de només 80 km/h.

El degoteig d’accidents, i molt especialment els que es van cobrar víctimes mortals, ha impulsat durant les últimes dècades mobilitzacions del territori per exigir seguretat viària.

Entre el 2009 i el 2018 hi va haver morts cada any en accidents en el tram lleidatà de l’N-240

Sis persones van morir en accidents a l’N-240 el 2009. Des d’aleshores i fins al 2018, no va passar any sense que algú perdés la vida en aquesta carretera. El 2010 hi van morir sis persones, i sis més el 2011.

L’any següent, el 2012, hi va haver cinc morts, i dos el 2013. Mentrestant, projectes per construir cinc rotondes per reduir el risc a les interseccions més perilloses s’incloïen any rere any en els pressupostos de l’Estat sense que arribessin a executar-se. Només la prevista a Margalef veuria la llum anys després, el 2016.

La reivindicació es va dividir entre partidaris de desdoblar la carretera i de rescatar el peatge de l’AP-2

Els anys 2014, 2015 i 2016 es van saldar amb un mort cada un en el tram lleidatà de l’N-240, i n’hi va haver tres més el 2017. El 2018, els accidents en aquesta carretera van causar les dos últimes víctimes fins a la data. Aquest va ser l’any en què es va posar en marxa la desviació obligatòria de camions a l’AP-2 amb un peatge bonificat. Aleshores, els municipis en el traçat de l’N-240 consideraven que les rotondes que el Govern prometia any rere any eren ja insuficients per millorar la seguretat, mentre que el projecte que plantejava que l’autovia A-27 unís Tarragona i Lleida va quedar finalment descartat.

Les mobilitzacions del territori per reclamar seguretat ja havien començat durant la primera dècada d’aquest segle, de vegades amb talls de la carretera.

Tanmateix, durant la dècada passada aquesta reivindicació va prendre dos camins diferents. D’una banda, la dels ajuntaments agrupats a la plataforma Prou Morts a l’N-240, partidaris de desdoblar l’actual carretera per evitar la congestió del trànsit i reduir la sinistralitat. Aquesta era el posicionament que va defensar primer CiU i després el seu successor, el PDeCAT.

Davant d’aquesta proposta, entitats agrupades a la plataforma Rescap-2 i partits com ERC, la CUP i els comuns plantejaven una alternativa: rescatar la concessió de l’autopista per alçar les barreres de peatge i afavorir així que l’autopista gratuïta absorbís una bona part del trànsit de la carretera.

Consideraven que indemnitzar Abertis pel final anticipat de la concessió era més barat que una autovia, tindria un efecte immediat en millorar la seguretat i evitaria l’impacte ambiental d’una nova via d’alta capacitat. Finalment, la concessió arriba a la fi i el peatge s’alçarà sense necessitat de pagar rescat. Mentrestant, l’Estat espanyol elabora estudis per millorar l’N-240 en el tram lleidatà, però encara sense data d’obres.