Deu mil cotxes i camions que circulen al dia per l'AP-2, sense peatge en 11 dies

Els prop de deu mil vehicles que circulen diàriament per l'AP-2 al seu pas per Lleida deixaran de pagar peatge d'aquí a 11 dies, quan conclourà la concessió en mans d'Abertis i s'alçaran les barreres. El final del pagament a l'autopista obre noves expectatives de desenvolupament a les comarques lleidatanes, encara que també van acompanyats d'incògnites.

Prop de deu mil vehicles circulen cada dia pel tram lleidatà de l’AP-2, dels quals més de 1.600 són camions. Tots deixaran de pagar peatge d’aquí a onze dies, quan expirarà la concessió en mans d’Abertis en tot el traçat de l’autopista des d’Alfajarín al Vendrell i també a l’AP-7. El ministeri de Transports dona per fet que alçar les barreres augmentarà el trànsit en aquestes vies d’alta capacitat, mentre que disminuirà en carreteres convencionals com l’N-240.

Això suposa un motiu de celebració per als municipis que han passat dècades reclamant millorar la seguretat a la nacional, el volum de circulació de la qual supera el de l’AP-2 i que té l’índex més gran de sinistralitat de les comarques lleidatanes.

Juntament amb la millora de la seguretat i de la mobilitat, el final dels peatges alimenta expectatives de creixement econòmic per a les comarques de Lleida. El sector del transport espera amb impaciència desfer-se del cost afegit que suposa la desviació obligatòria de camions de l’N-240 a l’AP-2, amb un peatge rebaixat que ara assumeixen les empreses.

La Cambra de Comerç, d’altra banda, apunta la possibilitat que les empreses lleidatanes augmentin les seues relacions comercials amb les de Tarragona i Saragossa. S’hi sumen possibilitats de canvis a més llarg termini.

Els setze ajuntaments lleidatans en el traçat de l’autopista deixaran de cobrar els 1,3 milions d’euros que rebien d’Abertis en concepte d’impost de béns immobles de característiques especials (BICES), una cosa que van aconseguir després de molts anys de pugna en els tribunals. L’Estat està exempt de pagar-lo. Davant aquest revés per a les arques municipals, alguns veuen l’oportunitat d’atreure empreses i crear ocupació als seus municipis.

Les Borges i l’Albi plantegen la possibilitat de recuperar projectes de polígons industrials

És el cas de les Borges Blanques. L’alcaldessa, Núria Palau (JxCat), creu que pot ser l’oportunitat de desenvolupar el nou polígon industrial de Vaca-roja, una iniciativa plantejada fa més d’una dècada i que va quedar paralitzada per la crisi econòmica a partir del 2008. També creu que suposarà un impuls per al polígon de les Vedrunes.

També l’alcaldessa de l’Albi, Anna Feliu (JxCat), creu que el seu municipi pot convertir-se “en un lloc atractiu per als inversors” amb la fi dels peatges. Això podria revifar l’antic projecte per a un altre polígon a la localitat “que no s’ha desenvolupat mai”. Així mateix, va assenyalar que pot afavorir el turisme. “Ara per ara tenim moltes autocaravanes i potser n’hi passaran més”, va indicar.

En la mateixa línia, l’alcaldessa de Soses, Sandra Marco (ERC), creu que el peatge gratuït “pot afavorir que vinguin més empreses”, així com afavorir la mobilitat. El consistori ha demanat ja al ministeri de Transports que repari camins asfaltats que comuniquen el poble i l’autopista per tenir un accés més ràpid i còmode.

Les Borges Blanques, l’Albi i Soses tenen ja sortida a l’autopista. Altres municipis de Lleida que no la tenen demanen a l’Estat que les construeixi a les seues respectives poblacions, una possibilitat que actualment està en estudi. El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, va advertir que la possibilitat d’atreure empreses a l’eix de l’AP-2 està condicionada a tenir més accessos.

Per la seua part, l’alcalde de Juneda, Antoni Villas (JxCat), s’hi mostra crític al considerar que no s’ha planificat l’escenari posterior al final dels peatges. “Com sempre, la casa es comença per la teulada i passaran anys fins que hi hagi un pla d’usos del sòl al costat de l’autopista”, va valorar.

L’alcalde de Tarrés, Ramon Maria Arbós (ERC), va explicar que el seu ajuntament no s’ha plantejat demanar un accés propi a l’AP-2, davant de la proximitat del de l’Albi. Creu que el final dels peatges suposarà una “oportunitat per al territori” i un “benefici per a tothom”.

En aquest sentit, va assenyalar que els veïns de segones residències “potser vindran més”. Quan la barrera de l’autopista s’alci, quedarà pendent la remodelació de l’N-240 amb una segona calçada entre Lleida i les Borges, i persisteix ara per ara la incògnita de si l’AP-2 tornarà a ser de pagament en propers anys.

Més de 40 anys pagant per la connexió amb Tarragona

Lleida va estrenar l’AP-2 el 1977, encara que tot el traçat de l’autopista entre Alfajarín i el Vendrell es va construir entre els anys 1969 i 1979. Això suposa 44 anys de peatges a Ponent. En aquest període, un dels principals canvis ha estat la desviació obligatòria de camions de l’N-240 a l’AP-2 entre les Borges i el Pla de Santa Maria, que es va posar en marxa el setembre del 2018.

Es va aplicar després d’una primera experiència de desviació voluntària el 2015 amb un peatge rebaixat, que amb prou feines va tenir incidència en el trànsit. Aquest mateix any es va implantar un protocol que obliga a tancar l’autopista quan hi ha boira densa que no permet veure més enllà de 75 metres. Quan això succeeix, el trànsit es desvia a l’N-240, la qual cosa va provocar una allau de crítiques en sumar-se més trànsit a una carretera que registra una elevada sinistralitat.

A més, també han anat sorgint moviments en contra de les barreres a la carretera, com el No Vull Pagar, que el 2012 es negava a pagar peatges en considerar que les concessions a Catalunya ja estaven amortitzades. Mobilitzacions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) sorgits després del referèndum de l’1-O també van aixecar les barreres de l’AP-2 el 2018.

Les incògnites

Quant temps seguirà Abertis a l’AP-2? Acesa, filial del grup Abertis i concessionària de l’AP-2, se seguirà encarregant del manteniment de l’autopista des del final del peatge el pròxim 1 de setembre fins que es formalitzin els nous contractes d’explotació. Així ho ha corroborat el ministeri de Transports.

Per la seua part, els sindicats CCOO i UGT van afirmar que l’empresa ha comunicat a la plantilla que es mantindria al capdavant de la conservació fins al 30 de novembre. També continuarà encarregant-se de les àrees de servei al llarg del traçat de l’autopista en aquest període de transició.

Quin serà el relleu de l’actual concessionària?

El procés per contractar la nova explotació de l’AP-2 segueix en curs. En el tram lleidatà, la unió temporal d’empreses (UTE) de la firma lleidatana Arnó, Aquaterra i Rubau va obtenir la millor puntuació i la taula de contractació va proposar adjudicar-li el contracte, si bé encara no hi ha resolució ferma sobre això. Una oferta de l’UTE de la constructora lleidatana Romero Polo i Alvac va quedar eliminada pel ministeri de Transports al considerar-la “anormalment baixa”. L’adjudicatària haurà d’assumir tant la conservació de l’autopista com les àrees de servei.

Què passarà amb els actuals treballadors?

L’empresa que s’adjudiqui l’explotació de l’AP-2 a Lleida haurà de subrogar els contractes de 30 empleats que ara s’encarreguen del manteniment. Això no obstant, no està obligada a quedar-se amb altres treballadors, com per exemple els de les àrees de servei, neteja o jardineria, que suposen uns 60 llocs de treball.

Paral·lelament, Abertis ha presentat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) pel final de les concessions. Aquest implicarà l’acomiadament de 341 treballadors en tot el traçat de l’AP-2 i l’AP-7. Deu d’ells són cobradors de peatges a Lleida.

L’autopista tornarà a ser de pagament?

L’Estat preveu implantar el 2024 el pagament per circular per autovies i autopistes que aleshores estiguin lliures de peatge. La mesura constava en el pla que l’Executiu ha presentat davant de la Unió Europea per sol·licitar fons de recuperació davant de la pandèmia.

Per la seua part, la Generalitat ha demanat en els últims dies el traspàs de totes les competències en matèria de carreteres, inclosa l’AP-2, per implementar la vinyeta quan acabin les concessions encara en vigor. Aquest sistema de pagament consisteix en una tarifa plana per circular per les vies d’alta capacitat.