ESPECIAL
Castelldans - El municipi no pot tirar endavant sense serveis
Aspiren a ser autosuficients tant energèticament com econòmicament gràcies a projectes com instal·lar plaques solars en 200 hectàrees, si bé l'administració ho està frenant per qüestions mediambientals
D’agredolç i rar titlla el balanç dels dos primers anys de legislatura l’alcalde de Castelldans, Conrad Llovera. “Vam començar molt animats, venien d’una legislatura passada complicada pel tema econòmic, però això s’havia solucionat i veníem d’unes eleccions guanyades meritòriament”. De fet, “ja teníem planificada la legislatura, projectades una sèrie d’obres i actuacions en temes socials, amb una inversió prevista d’un milió d’euros”, explica.
“A Castelldans anava bé, tot rutllava, però la irrupció de la pandèmia ens va parar en sec.Sobretot als municipis petits ha suposat un abans i un després, ens ha frenat massa”, assenyala. “Vam patir moltíssim, sobretot pels nostres avis”, recorda.
Uns avis que, com la resta de la ciutadania, patien la manca de contacte humà a causa de les restriccions. Per tal de fer caliu, “vam optar per reestructurar activitats. En comptes d’organitzar grans esdeveniments, vam decidir fer-ne més sovint i més petits, sense aglomeracions. De fet, hem estat fent durant tot l’estiu activitats cada dissabte”.
Tanmateix, els estralls causats per la pandèmia no han alterat les prioritats del govern local. “Hem continuat estant al costat de la nostra gent i els dos anys que vindran els dedicarem als serveis de primera necessitat. De fet, però, no hem perdut cap obra.” Si bé el 2020 es va centrar en tasques de manteniment, el 2021 s’ha reprès l’activitat. “Hem enllestit obres en el clavegueram i l’aigua potable en sis carrers i l’asfaltatge en tres carrers”, desgrana. En paral·lel, “hem acabat les obres a la llar de jubilats per reconvertir-la en un centre d’atenció a la gent gran”.
La instal·lació de la potabilitzadora d’aigua de boca i el futur Centre Cultural Les Arcades són altres actuacions,el 80% sufragats amb fons de la Diputació i la Generalitat el 20% restant assumit per l’ajuntament. En matèria de finançament, “mai no n’hi ha prou, però”, apunta Llovera, qui malda per ser “més autosuficients”, tant energèticament com econòmicament. Per això “estem treballant en un projecte per instal·lar plaques solars en unes 200 hectàrees”. Tot i el consens del territori, “ens ho estan endarrerint des de l’administració, ens ho estan tombant perquè tenim un excés de proteccionisme en el nostre terme municipal per qüestions mediambientals”. “Ens hauríem de permetre disposar d’aquestes hectàrees, que suposen un 5% de terme, i així poder ser autosuficients i crear tants serveis com puguem.”
Força expectatives susciten els fons Nedxt Generation.Ara caldrà veure com repercuteixen en la primera baula de la cadena, el món local. “En el cas dels pobles petits hauríem de veure de quin tant per cent i a quins conceptes es podrà optar”, considera Llovera.“Gran part dels fons s’haurien de destinar als pobles petits.
Si no s’inverteix en serveis, no s’hi podrà viure. La gran ciutat ja genera uns ingressos extres, però els petits municipis no tenim recursos, estem molt limitats.” A tall d’exemple, “a la ciutat és fàcil tenir una llar d’infants, però en un poble petit és inviable.A les famílies els costa 150 euros al mes, però atès que és un servei deficitari l’ajuntament ha de cobrir la resta”.
El fenomen del despoblament no passa de llarg per Castelldans. Tot i comptar amb el reg del Segarra Garrigues i gaudir d’una activitat agrícola puixant, “no tenim indústria, i estem mancats d’equipaments com un centre de dia o supermercats”. Al parer de Llovera, és prioritari disposar de serveis si es pretén arrelar les parelles joves o atreure’n de noves.
Fet i fet, l’alcalde posa l’accent en una burocràcia que “no entén que s’ha de diferenciar el poble petit de la gran ciutat. No podem tenir el mateix tracte, ens va ofegant a l’aplicar-nos les mateixes directrius que un poble gran. No podem ser àgils al tramitar”. I trenca una llança a favor “d’anar enrere”. “No s’han d’apujar els impostos, sinó abaixar-los, reduir preus en general i crear més llocs de treball destinats sobretot als autònoms.” Calen menys restriccions per tal que “la gent es pugui guanyar la vida amb el seu negoci”.