Castellserà - Fem un poble amb més oportunitats

Arribats a l’equador de la legislatura, el balanç a Castellserà té llums i ombres. “Han estat dos anys complicats per la pandèmia, però també han vist la llum projectes que feia temps que hi estàvem treballant”, apunta l’alcalde, Marcel Pujol. La Covid-19 va deixar empremta de bon començament. “Quan ningú parlava del coronavirus nosaltres vam registrar el primer cas.

Va suposar molta pressió mediàtica i a la vegada moltes afectacions al veïnatge”, explica. No obstant això, “sempre hi ha una part positiva i són els grups de gent que es van organitzar per ajudar”. S’ha passat pàgina, però “ara mateix estem immersos en tres grans projectes que des del meu punt de vista faran que sigui la millor legislatura des que el govern actual està al capdavant de l’Ajuntament”.

Es tracta de l’obertura de la residència per a la gent gran, l’ampliació i legalització del poliesportiu municipal i la clausura de l’abocador de la Guixera. D’altra banda, “tenim entre mans una desena de petits projectes que podrien veure la llum en els pròxims dos anys per tal de fer de Castellserà un poble amb més serveis i més oportunitats”.

Tot i els efectes de la pandèmia, no s’han alterat les prioritats a l’hora de vetllar pels ciutadans, considera Pujol. “Crec que hem estat coberts. Un exemple podria ser la connectivitat. A Castellserà fa 4 anys que disposem de fibra òptica, i per això tothom va poder treballar des de casa amb una bona connexió.” A tot plegat, se suma la wifi gratuïta en diversos punts del municipi. “Últimament també s’ha invertit en sistemes de control per ordinador d’equipaments municipals, i amb això, sense sortir de casa, podíem veure quina era la situació de la planta potabilitzadora”, diu.

La manca de finançament posa bastons a les rodes. “Fins que no hi hagi un sistema clar i equitatiu per finançar els municipis amb menys habitants ho seguirem passant malament”, afirma. Aquest any ha tornat el PUOSC, “però portàvem des del 2011 sense cap línia com aquesta de la Generalitat per cobrir despeses bàsiques. Deu anys sense finançament per obres als pobles petits, però sí que veiem grans inversions en infraestructures a la capital”, adverteix.

Quant a la repercussió dels fons europeus, “crec que el més important serà tenir en compte el tret diferencial de la realitat del país. No necessita el mateix un poble de 1.000 habitants que un de 10.000 o un de 100.000”.

En qualsevol cas, “com ajuntament petit es pot donar suport a iniciatives que et puguin sorgir a escala municipal. El més important és no posar problemes a qui vulgui tirar endavant projectes”. No obstant això, “moltes vegades la majoria de coses no depenen de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat i a vegades els projectes es compliquen”.

Castellserà també paga la factura del despoblament. Com a ajuntament, ho afronten “mirant de donar la gamma més gran de serveis possibles i que siguin de qualitat. Però evidentment, cal una relaxació de les normatives en l’àmbit català, sobretot pel que fa a urbanisme. Estem immersos en una gran burocratització i el que necessitem són facilitats i solucions. Necessitem plantar cara i que ens escoltin, si no, no tenim futur com a poble”.