La Seu d'Urgell - Reimpulsar l'economia, repte

La Covid-19 també ha passat factura als grans municipis lleidatans, com la Seu d’Urgell. “Ha trasbalsat tot el que teníem previst per a aquesta legislatura”, assenyala l’alcalde, Jordi Fàbrega. Des del moment en què va començar, “totes les accions municipals han anat dirigides a vetllar per la salut de la ciutadania. S’ha prioritzat la neteja viària i el control de les mesures per evitar els contagis”.

Si bé des del punt de vista sanitari la Seu no ha patit excessivament, “des del punt de vista econòmic hi ha hagut un increment de l’atur important. Per això, des de l’Ajuntament es va posar un paquet de més d’1.100.000 euros a disposició de la ciutadania per intentar pal·liar els efectes de la crisi”.

El repte clau per als pròxims dos anys és dinamitzar l’economia. Hi ajudarà força el projecte INEFC Pirineus, que convertirà la Seu en una ciutat universitària. “Això suposarà un abans i un després per a la ciutat, ja que es potenciarà tota l’economia que gira al voltant de l’esport i la salut”, afirma Fàbrega.

També “estem apostant per les noves tecnologies per crear llocs de feina qualificats per al jovent i així poder retenir el nostre talent i captar-ne de forà.

Tenim en marxa un projecte de creació d’un hub tecnològic centrat en activitats principals com són la primària, l’esport, el turisme i el medi ambient”. Un altre repte important és el del canvi climàtic.

Per fer-hi front, fa temps es va aprovar el PAESC, “un pla especial per a la sostenibilitat i el clima que implica la instal·lació de plaques solars a tots els edificis municipals, el canvi de la lluminària per lluminària LED, i el pas a l’ús de calderes de biomassa”, comenta.

I es vol continuar “apostant pels patrimonis natural i cultural que tenim i que ens fa ser una ciutat única enmig del Pirineu”, com ara treballant en el jaciment arqueològic del pati de les Monges..

Com a obstacle, un finançament que peca d’insuficient. “És un dels grans problemes que tenim al món local. L’ajuntament és la primera línia d’atenció al ciutadà, tenim competències molt importants com serveis socials, i comptem amb molt poc finançament.

Pràcticament el 80% del nostre finançament és a través de l’IBI, però hauríem de disposar d’una part dels impostos que els ciutadans paguen a la resta d’administracions (sobretot l’Estat) per tal que els puguem repercutir en els serveis que l’ajuntament els presta.”

El fons europeu podrien ser un revulsiu. “Seria ideal que fossin les administracions més properes als ciutadans les que decidissin a què destinar els diners, ja que nosaltres som els que coneixem de primera mà les necessitats. Des de l’Ajuntament estem treballant en projectes per potenciar els sectors lleter i tecnològic, millorar els serveis socials i sanitaris i l’eficiència energètica dels edificis municipals... Són aquests projectes els que voldríem que es tinguessin en compte a l’hora de donar aquests fons”, sosté.

Com és comú al món rural de Catalunya, la Seu no és aliena a la despoblació. “Hem d’afrontar aquest problema com un repte de país, aplicant polítiques globals. Això vol dir enfocar esforços a oferir serveis de qualitat a tots els punts del Pirineu; a disposar d’habitatges, i sobretot a poder oferir oportunitats de treball. És fonamental disposar d’una bona connectivitat.”