Onades de calor, canvi climàtic i èxode rural, factors que deterioren els boscos de Lleida

Les onades de calor d’aquest estiu han deixat darrere seu nombrosos arbres morts als boscos lleidatans, encara que els experts adverteixen que només són un símptoma d’un problema més gran. Els episodis puntuals d’altes temperatures delmen només els exemplars més debilitats de masses forestals cada vegada més afectades pel canvi climàtic. El progressiu augment de les temperatures i canvis en el règim de pluges es tradueixen en un creixent estrès tèrmic i hídric que debilita les espècies vegetals.

Eduard Busquets, membre del Grup de Gestió Forestal Multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), adverteix que el canvi climàtic ja és una realitat i està empitjorant. El 2020 l’augment serà d’1,04 graus respecte a la mitjana del període 1981-2010. Quant a les pluges, la tendència és a la baixa. Boscos més secs i més calor comporten més risc d’incendis.

Tanmateix, la superfície forestal no ha fet més que créixer a Lleida i la resta de Catalunya, malgrat que focs com els del passat mes de juliol han arrasat grans extensions.

Experts plantegen impulsar l’ús de biomassa com a combustible i de fusta per a la construcció

Els boscos són més extensos, però també més vulnerables. Aquestes dos coses estan relacionades amb l’èxode rural. Les masses forestals han guanyat terreny a antigues pastures i cultius abandonats, mentre que l’absència de gestió forestal fa que hi hagi més arbres, però també que siguin més febles en competir per subsistir amb recursos cada vegada més escassos, com la pluja. Els efectes de cada sequera persisteixen anys després als boscos.

“Tenim els boscos estressats i febles, per la qual cosa són molt més susceptibles de posar-se malalts, que plagues s’hi propaguin i que es produeixin incendis”, resumeix Busquets. Com a solucions a aquesta situació, els experts proposen reduir dràsticament les emissions contaminants que l’acceleren i apostar per les energies renovables. El CTFC treballa en estudis per facilitar l’adaptació dels boscos al canvi climàtic.

Això passa per una gestió que exploti els recursos forestals de forma sostenible. En aquest sentit, apunten a promoure l’ús de biomassa com a combustible per a calefacció, almenys en municipis pròxims a boscos, i impulsar la fusta com a material de construcció en detriment del ciment, entre altres mesures.

Les claus

Cada vegada més calor. La temperatura mitjana de Catalunya ha pujat en 0,26 graus cada dècada des del 1950, i l’augment arriba a 0,37 per decenni en els mesos d’estiu, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya.

Pluges a la baixa i anys excepcionals. Es redueixen un 1,2% cada dècada, amb alguns anys excepcionals com el 2020, quan va ploure molt per sobre de la mitjana. A l’estiu, el descens s’accentua i la caiguda supera el 5% cada dècada.

Més extensió de boscos. Segons l’Inventari Forestal Nacional, la superfície forestal a Catalunya era de 1.847.733 hectàrees el 1976, mentre que el 2020 superava els 2 milions. És un augment de més del 7% en quatres dècades. Un total d’1,3 milions d’hectàrees són d’arbres i la resta, altres tipus de vegetació.

Propietat pública i privada. Més d’1,5 milions d’hectàrees de boscos de Catalunya estan en mans privades, mentre que més de 513.000 són de titularitat pública.

Arbres que encara s’estan ‘refent’ de la forta sequera de fa cinc anys

Més de 2.200 hectàrees de boscos del Pallars Jussà no s’han recuperat de la sequera del 2016, un encara dels pitjors anys per a les masses forestals del Pirineu per la manca de pluges i un estiu molt calorós que va perjudicar 17.500 hectàrees de tot el Pirineu.

És una de les zones on les abundants pluges del 2020 no van tenir efecte, mentre que en altres boscos sí que van cicatritzar les ferides per l’escassetat d’aigua. Segons un informe de la xarxa de seguiment DeBosCat, a Lleida estan pendents de recuperació gairebé 3.000 hectàrees.

A les del Jussà se sumen les 593 a l’Alta Ribagorça, 103 de l’Alt Urgell, 32 del Sobirà i 9 del Solsonès.