Tres anys d'obres per recuperar la presa de Canelles dels danys d'un despreniment

Endesa ha començat els treballs per restituir el desguàs de fons de la presa de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, danyat per un despreniment de roques a finals del 2018. També recuperarà la cambra del sobreeixidor, així com totes les instal·lacions que van quedar danyades per la caiguda de roques. La previsió és que aquesta actuació acabi a finals d’aquest any. D’aquesta manera, posaran fi a més de tres anys d’obres al dic de l’embassament més gran de la província, entre Lleida i Osca, amb una capacitat per a 680 hectòmetres cúbics. Es preveu que durin quatre o cinc mesos més, segons fonts de la companyia hidroelèctrica. La posada en marxa definitiva del desguàs de fons es portarà a terme durant el primer trimestre del 2022.

D’altra banda, s’instal·laran sistemes per monitorar i detectar desplaçaments del pendent de Blancafort, on es va registrar el despreniment. Sensors d’auscultació vigilaran possibles moviments del dic. L’empresa que executa l’actuació és UPH Ebro-Pirineos. Tota l’actuació suposarà una inversió de cinc milions d’euros.

La primera fase de les obres va concloure el mes de maig passat. Durant aquest temps s’ha sanejat la paret de la muntanya. Per a aquest fet han estat necessaris treballs verticals, efectuats per operaris especialitzats que han consolidat el pendent. S’han col·locat 14.000 metres quadrats de malles metàl·liques i 12.000 metres cúbics de xarxa d’anells, 789 ancoratges i un total de nou metres perforats (a una mitjana de 10-20 mil·límetres de profunditat). Aquests treballs han durat 21 mesos: sis per a la instal·lació de la malla protectora i uns altres quinze mesos per sostenir-la.

Val a recordar que l’enorme allau de roques i terra que va destrossar el desembre del 2018 una caseta de serveis i el desguàs de fons de la presa va obligar també a tallar el camí d’accés a la cota de coronació de l’embassament des d’Os de Balaguer. Tant Endesa com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) van descartar en el seu dia que hi hagués danys al dic de l’embassament.

Lleida insta l’Estat a prioritzar el regadiu en la gestió de pantans

Les comunitats de regants de Lleida exigeixen un compromís per part de l’Estat que garanteixi prou aigua per als regadius, davant de la previsió del ministeri de Transició Ecològica d’obligar a mantenir una reserva mínima als pantans.

El Govern central pretén evitar així desembassaments indiscriminats per part de les hidroelèctriques, com ha succeït a les conques del Tajo, Duero o Miño-Sil (vegeu SEGRE d’ahir). El president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, va assenyalar que “mai hem tingut problemes amb l’explotació hidroelèctrica però, arribat el cas, reclamarem que se’ns garanteixi aigua per regar tota la superfície del regadiu”. Va afegir que a la conca del Segre sempre s’ha intentat respectar un cabal ecològic i “des de fa dos anys els dos embassaments, Oliana i Rialb, tenen prou aigua”. També s’ha de tenir en compte que els paràmetres canvien en èpoques de sequera..

Per la seua part, el president de l’Aragó i Catalunya, José Luis Pérez, va indicar que “veig bé la mesura sempre que es tingui en compte que hi ha un ordre preferent respecte a l’ús de l’aigua: primer proveïments, després regadius i després explotació hidràulica”. Va incidir que aquestes mesures afecten els pantans de gestió privada, no els de l’Estat, que han de ser els primers a estar ben regulats, va puntualitzar.

El president del canal de Pinyana, Ramon Piqué, també va fer les mateixes reivindicacions encara que va anotar que Santa Anna, a la conca de la Ribagorçana, és de l’Estat, mentre que Canelles l’explota Endesa.

“En el cas que decidissin desembassar Canelles, un pantà de 670 hectòmetres cúbics, hauran de tenir en compte que aigües avall Santa Anna només té capacitat per a 236, cosa que fa necessària una regulació intel·ligent de l’aigua”. Piqué va indicar que la situació de Lleida és diferent perquè hi ha reserves.