INFRAESTRUCTURES MEDI AMBIENT
El pla d'Aena per ampliar el Prat afecta una zona natural protegida
Barcelona ho rebutja i acusa el Govern de mentir || Aragonès demana una rectificació i advoca per un consens per limitar l'impacte ambiental sense frenar la inversió
El projecte d’Aena per ampliar la capacitat de vols de l’aeroport de Barcelona-el Prat, i que es debatrà al Consell de Ministres abans de finalitzar el mes, preveu estendre la tercera pista cap a l’est, la qual cosa afectaria la llacuna de la Ricarda, al delta del Llobregat, espai natural protegit per la xarxa europea 2000.
Per això, el ministeri de Transports assumeix que haurà d’adquirir també terrenys compensatoris per obtenir el permís europeu a l’obra, que en total xifra en una inversió de 1.704 milions d’euros fins al 2030. Així ho constata el Document de Regulació Aeroportuària (DORA) que Aena i el ministeri van presentar ahir davant del comitè de coordinació que integren el Govern, ajuntaments i altres parts implicades.
Al text no s’especifica el grau d’afectació de l’espai natural ni l’import de les compensacions. La presentació del document, que, segons el gestor aeroportuari és només un esborrany, va enfurismar els consistoris afectats.
L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, va assegurar que el DORA evidencia que la Generalitat “va mentir” quan va dir que no es danyaria la Ricarda amb l’ampliació de l’aeroport i va assegurar que la Comissió Europea no avalarà la construcció sobre un espai natural. En aquest mateix sentit es va pronunciar la tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que va qualificar el projecte d’un “atemptat mediambiental” i va acusar el Govern de negociar a la seua esquena.
Encara que fonts de l’Executiu van recordar després de la reunió que aquest no és el projecte definitiu, el mateix president, Pere Aragonès, va afirmar a través de diversos missatges al Twitter que la proposta no reflecteix el consens del Govern, i va exigir una rectificació per evitar que es danyi un espai natural protegit.
Aragonès va subratllar que el consens al si del seu executiu implica assegurar la inversió sense donar “res per tancat” i “definir els pròxims passos amb un ampli acord de totes les administracions”.