Gairebé mig segle d'esquena al territori

La comarca de les Garrigues s’ha lamentat durant anys de ser una de les més danyades pel pas d’infraestructures que parteixen el territori sense contrapartides, com en el cas de l’AVE o l’autopista. Des de fa gairebé mig segle, l’AP-2 ha creuat la comarca sense més beneficis que alguns llocs de treball i, només des de fa quatre anys, 1,3 milions d’euros en concepte d’IBI a 16 municipis. El final dels peatges de les autopistes AP-2 i AP-7 aquesta setmana pot canviar les coses.

“Els municipis de l’autovia A-2 s’han desenvolupat molt. La nostra comarca, no”, assenyala el president del consell comarcal, Jaume Setó. L’autopista no ha servit en gaires casos ni com a via d’enllaç amb Barcelona: “Des de les Garrigues, podem anar per Arbeca i Vilanova de Bellpuig fins a l’A-2 o bé si utilitzàvem l’autopista, jo mateix accedia a Montblanc i no a les Borges o l’Albi, per reduir costos.” “Esperem que ara canviï tot. Malgrat que no renunciem al fet que desdoblin la carretera N-240”, afegeix.

Altres alcaldes de la comarca demanen actuacions per a un millor aprofitament de l’AP-2 en la línia de la proposta que ha fet aquesta setmana la Diputació. A les Borges, l’alcaldessa, Núria Palau, indica que espera que s’actuï perquè la capital pugui desenvolupar el polígon industrial Vaca Roja.

L’alcalde de Juneda, Antoni Villas, reclama un estudi ràpid i un pla de desenvolupament que permeti al territori utilitzar aquesta infraestructura. També demana a l’Estat les rotondes previstes a la travessia de l’N-240 des de fa anys.

El mateix president del consell de les Garrigues, que també és alcalde de la Floresta, indica que cal elaborar un projecte que permeti que la liberalització de l’AP-2 reverteixi en millores econòmiques per al territori i oportunitats per a la creació d’ocupació que atregui joves i freni la despoblació.

De font de desenvolupament a focus de protestes pel cost a l’usuari

La construcció d’autopistes de pagament (la primera, Montgat-Mataró, es va estrenar el 1969) va contribuir durant les primeres dècades a desenvolupar el territori en ple franquisme.

Amb els anys i la construcció d’autovies gratuïtes van començar les protestes dels usuaris de les de peatge, que s’han prolongat fins al final de la concessió. A Lleida, el tram entre Soses i el Vendrell de l’autopista de la Mediterrània es va inaugurar el 5 de juliol del 1976, ja mort el dictador.

A l’acte van assistir el director general de Carreteres, Enrique Aldama; el president de la Diputació, Juan Casimiro Sangenís; Luis Mardones Sevilla, governador civil, i Ernesto Corbella, alcalde de Lleida.