Set municipis de Lleida volen acollir refugiats per frenar la despoblació

L’Associació de Micropobles de Catalunya vol frenar la despoblació que pateixen nombrosos pobles rurals acollint-hi refugiats de l’Afganistan i altres països assolats per conflictes bèl·lics. Així ho va explicar el president de l’entitat i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea. Va indicar que el seu municipi és un dels que estan disposats a rebre persones que s’han quedat sense llar per la guerra i va apuntar que n’hi ha almenys mitja dotzena més: Almatret, Llardecans, Bellaguarda, Riner, Pinós i Torre-serona.

L’entitat planteja que els refugiats habitin cases buides dels pobles que els acullin, i busca el suport de la Generalitat per donar-los una primera ocupació a l’arribar i facilitar la seua inserció social. Per fer-ho, esperen que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) estableixi una línia d’ajuts a micropobles perquè aquests puguin contractar els seus nous veïns per a tasques de l’ajuntament durant un any. Segons Urrea, s’intentarà que tinguin llocs de treball d’acord amb la seua formació. La negociació inclou també la conselleria d’Igualtat, que coordina la recepció de refugiats a Catalunya, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El responsable d’Acció Social de l’Associació de Micropobles, Xavier Camps, va explicar que la UAB col·laborarà amb programes d’emprenedoria per brindar alternatives d’ocupació als refugiats una vegada que s’acabi l’any de contracte del SOC i afavorir la seua integració social. Va afegir que la conselleria d’Igualtat intentarà que aquestes persones s’instal·lin en pobles “al més afins possible als llocs d’origen”.

Camps porta treballant en el projecte més d’un any i mig i va afirmar que ja està molt avançat. Va apuntar que aviat s’aprovaran les bases per a vint-i-cinc proves pilot. “Si funcionen, s’ampliarà la xarxa de col·laboració”, va dir.

A Catalunya hi ha 4.000 refugiats de diversos països en conflicte als quals s’han unit recentment els procedents de l’Afganistan. Aquests últims són 134, dels quals cap és a Lleida. Barcelona n’ha rebut 73, Girona 48 i Tarragona 15, segons indiquen les últimes dades del Govern central.“Ara estem pendents dels tempos que marqui l’Estat que és, en última instància, el que va dir les condicions i dona papers i permisos”, va dir Camps. “Serà la conselleria de Drets Socials la que ens informi de quan podem posar fil a l’agulla”, va assenyalar.

L’Associació de Micropobles considera que aquesta iniciativa podria salvar de la despoblació molts pobles, en especial de Lleida i Tarragona, on més pateixen la marxa dels veïns.

Alguns dels municipis de Lleida que aspiren a acollir refugiats sospesen allotjar-los en habitatges de propietat municipal, com en el cas d’Almatret.  A Torre-serona, l’alcalde, Agustí Jiménez, va indicar que el consistori preveu mediar perquè algun dels propietaris de les vint-i-sis cases buides del poble les lloguin a nous veïns. El primer edil de Riner, Joan Solà, va recalcar que aquest projecte és alhora una solució per a petits pobles que pateixen despoblació i una tasca social i humanitària. “La majoria d’aquestes persones venen del món rural, per la qual cosa no serà difícil entendre’ns i conviure”, va valorar.