La censura de Sant Ramon, en l'aire fins a determinar si xoca amb la llei antitrànsfugues

La moció de censura per destituir l’alcalde de Sant Ramon, Aleix Bochaca (JxCat), està en l’aire després que la resta de regidors de l’ajuntament, tant de JxCat com d’ERC, la presentessin dilluns (com va avançar SEGRE ahir). El compte enrere de deu dies hàbils per votar-la en el ple encara no ha començat, ja que el secretari municipal ha sol·licitat un termini d’almenys dos dies per estudiar-la abans de donar-hi tràmit. Així ho van confirmar els edils de JxCat, que van apuntar a dubtes sobre si la moció xoca amb la normativa contra el transfuguisme.

Aquesta norma es va incorporar el 2011 a la llei electoral. Estableix que, per cada edil que formi o hagi format part del mateix grup que l’alcalde i doni suport a una moció de censura, s’exigirà un vot addicional per aprovar-la, a més de la majoria absoluta habitual. A Sant Ramon, la censura té el suport de quatre regidors de JxCat, al govern, i dos d’ERC, a l’oposició. Si s’aplica aquesta norma amb la composició actual del consistori, caldrien vuit vots per destituir Buchaca, una cosa impossible ja que la corporació només té 7 membres.

Tanmateix, la norma contra el transfuguisme ha estat parcialment anul·lada pel Tribunal Constitucional. La seua sentència va entrar en vigor després de les eleccions municipals del 2019. Va suprimir un únic paràgraf, que estenia a qualsevol regidor que “hagi deixat de pertànyer, per qualsevol causa, al grup municipal que es va adscriure a l’inici del mandat” la mateixa penalització en vots que els del grup de l’alcalde a l’hora de donar suport a una moció de censura. Ara el secretari municipal de Sant Ramon ha de determinar si aquesta sentència fa possible o no la moció. El regidor de JxCat que opta a rellevar Bochaca, Josep Maria Ribera, va afirmar que “som conscients del problema que representa per la llei contra el transfuguisme, però aquí no n’hi ha”.

“Si no ens deixen fer-la, quedarem injustament indefensos”, va recalcar, encara que va expressar la seua confiança a poder votar-la. Va apuntar que tot el consistori excepte l’alcalde li dona suport i es va referir a jurisprudència que, al seu parer, avalaria la seua petició. “Això obre una porta a una interpretació favorable del secretari que desbloquegi la situació”, va valorar. Bochaca va manifestar el seu malestar davant d’una moció de censura “sense tenir en compte els tràmits administratius” i va dir que, si prospera, seguirà com a regidor fins al final del mandat..

Dos mocions que van prosperar a Lleida amb suport de díscols

Dos mocions de censura s’han aprovat a Lleida amb el suport d’edils de partits el govern, malgrat estar ja en vigor la llei contra el transfuguisme. Les dos es van votar en condicions molt poc habituals. La primera va ser la que va desbancar Dante Pérez (PP) com a alcalde de Gimenells el 2018. La van impulsar els regidors del PSC després que Pérez deixés la formació socialista. Per aprovar-la va caldre que regidors que havien format part del govern dimitissin i que els seus successors declinessin formar part del grup socialista. Amb això van poder votar la censura sense la penalització de vots addicionals.

La segona va tenir lloc l’agost del 2019 en el consell del Pallars Sobirà, només 41 dies després de nomenar president Gerard Sabarich (JxCat). Va tirar endavant amb els vots d’ERC i d’un membre de JxCat que va quedar com a edil no adscrit tot just constituir-se l’ens comarcal.