Les ciutats hauran de generar la meitat de la seua energia amb fonts renovables

Les zones urbanes hauran de generar la meitat de l’electricitat que consumeixin a través de fonts renovables el 2030. Allà on no sigui possible, hauran d’establir compensacions per a àrees rurals que produeixin energies netes. Així consta en el decret llei que va aprovar ahir el Consell Executiu. Aquesta normativa pretén augmentar el protagonisme de les ciutats en una transició energètica que, fins ara, ha recaigut gairebé del tot sobre el món rural.

La concentració de projectes per a molins i panells solars en comarques com la Segarra, les Garrigues i el Pallars Jussà ha estat objecte de protestes. “Les ciutats també han de participar en la transició energètica”, va recalcar la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà. El decret preveu una taula de diàleg per abordar propostes de “compensació pública entre territoris rurals i zones urbanes” on amb les polítiques per impulsar les renovables no n’hi hagi prou per cobrir el 50% de la demanda elèctrica.

Tanmateix, Jordà va puntualitzar que l’objectiu “no és compensar”, sinó desenvolupar les renovables de forma equilibrada. Per a això, va apuntar que “augmentarà el sòl disponible” per a centrals solars i eòliques al permetre-les “en sòl urbanitzable, desenvolupat o no”. El decret també accentua les restriccions a instal·lar-les en finques agrícoles.

La consellera va afegir que el Govern “donarà exemple” amb panells solars als seus edificis públics i va avançar que Justícia impulsarà una reforma del codi civil per facilitar que comunitats de veïns els instal·lin en habitatges. Jordà va avançar que el decret llei entrarà en vigor amb caràcter immediat i suposarà posar en marxa 19 projectes d’energia solar de menys de 5 megawatts (MW) de potència, que es consideren d’acord amb la nova normativa. Va assenyalar que alguns estan previstos a les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pla, el Segrià i el Solsonès.

Al contrari, més de cent centrals solars i 40 eòliques a Lleida hauran de reiniciar el seu tràmit des de zero i complir els requisits de la nova norma (vegeu el desglossament). El decret es complementarà amb una llei, un pla sectorial i una elèctrica pública, entre altres mesures.

Segona línia a Lleida per portar llum des d’Aragó fins a Barcelona

El grup Forestalia, promotor d’una línia elèctrica de molt alta tensió entre Osca i el Pallars Jussà, n’ha iniciat la tramitació d’una altra que travessarà una dotzena de municipis del Segrià i les Garrigues. Les dos infraestructures tenen la mateixa finalitat: transportar fins a Barcelona i la seua àrea metropolitana l’electricitat que generaran molins de parcs eòlics a Aragó.El traçat d’aquesta nova línia travessa els municipis de la Granja d’Escarp, Seròs, Maials, Llardecans, Torrebesses, la Granadella, els Torms, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Vinaixa i Tarrés. Des d’allà prossegueix a través de Tarragona i Barcelona fins a la subestació de Rubí. Així consta en la documentació del projecte, la sol·licitud d’autorització ambiental del qual es va publicar ahir al BOE. Al tractar-se d’una línia que travessa més d’una comunitat, l’autorització correspon a l’Estat, per bé que aquest obtindrà informes de la Generalitat. La línia de Forestalia al Pallars ha xocat amb oposició veïnal i ecologista. També la Diputació s’hi ha pronunciat en contra.

Prioritat a centrals petites amb connexió a la mitjana tensió

Jordà va insistir que el nou procés d’autorització donarà prioritat als projectes de menys de 5 MW i que puguin connectar-se a la xarxa de mitjana tensió. Aquestes centrals (gairebé totes solars, ja que les eòliques solen superar de molt aquesta potència) contrasten amb les grans instal·lacions que requereixen línies d’alta tensió per evacuar l’energia que produeixen.La consellera va recordar que projectes de més de 5 MW hauran d’oferir una participació d’almenys el 20% a empreses, particulars i ens locals del territori que els acullen, mentre que les plantes de menys potència quedaran exemptes d’aquesta obligació. En qualsevol cas, tots els promotors hauran d’informar els ajuntaments i obtenir el vistiplau dels amos del 50% del sòl afectat per molins i panells solars. A banda de donar preferència a les instal·lacions amb menor potència i impacte ambiental i paisatgístic, la nova estratègia de la Generalitat pretén donar prioritat a projectes impulsats pel territori, com els promoguts per ens locals o comunitats energètiques.