FINANCES LOCALS
Els ajuntaments de Lleida preveuen perdre fins a 11 milions de l'impost de plusvàlua
Rebaixaran els càlculs d'ingressos arran de la sentència del Constitucional que impedeix recaptar-lo || A l'espera que l'Estat refaci la fórmula per calcular-lo o que estableixi compensacions
El ple de les Borges Blanques.
Els ajuntaments lleidatans deixaran d’ingressar entre vuit i onze milions d’euros a l’any en concepte d’impost de plusvàlua, arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que impedeix recaptar-lo. Així es desprèn dels comptes que els municipis de la província han presentat a la Generalitat entre els anys 2019 i 2021. Deixaran de cobrar-lo i reduiran les previsions d’ingressos en conseqüència als pressupostos de l’any que ve.
Tot plegat, a l’espera que l’Estat elabori una nova fórmula per calcular l’import d’aquest impost, que grava les transferències d’immobles, o bé estableixi compensacions, tal com exigeixen entitats municipalistes com l’ACM i l’FMC. La sentència del Constitucional, que es va donar a conèixer aquesta mateixa setmana, ha agafat per sorpresa els ajuntaments just en els dies en què aproven les seues ordenances fiscals per al 2022. Els de Balaguer, les Borges i Solsona van aprovar ahir a la nit les seues (vegeu el desglossament).
Alcaldes i alcaldesses de les capitals de comarca van coincidir a explicar que no suprimiran la previsió de l’impost de plusvàlues de les ordenances després de la sentència. Es limitaran a interrompre’n el cobrament a l’espera de conèixer quina alternativa ofereix l’Estat, responsable de regular aquest gravamen. L’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal (ERC), va apuntar que, al marge de la reducció d’ingressos el 2022, està per determinar com la decisió judicial afectarà la recaptació d’aquest impost enguany.
La capital de la Noguera recapta uns 300.000 € amb aquest impost. L’alcaldessa de les Borges, Núria Palau (JxCat), es va mostrar preocupada davant la possibilitat de reclamacions sobre plusvàlues ja liquidades, que suposen uns ingressos d’uns 225.000 € anuals. Fonts del sector immobiliari apunten a la possibilitat de fer-ho en municipis que el cobren mitjançant autoliquidacions. L’esborrany de la sentència no preveu retroactivitat.
El Govern espanyol garanteix solucions tot i que no les concreta
La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va afirmar ahir que el Govern central “donarà una resposta satisfactòria” a la pèrdua de l’impost de plusvàlua, “que provoca una minva a les arques municipals”. En el conjunt d’Espanya s’estima en 2.500 milions. “Tenim absolut compromís amb els ajuntaments”, va recalcar, encara que no va avançar propostes a l’espera d’avaluar la sentència. Per la seua part, els diputats d’ERC al Congrés exigeixen explicacions mentre que els senadors republicans proposen un fons de compensació.
