«Visc a prop de diversos molins i no em molesten»

L’allau de projectes d’energies renovables a Lleida ha tornat aquesta setmana a la casella de sortida. El nou decret llei de la Generalitat farà que més de cent centrals solars i 42 d’eòliques hagin de reiniciar els tràmits per obtenir autorització i els seus promotors hauran de satisfer ara noves exigències del Govern i els ajuntaments. Els que no puguin o no vulguin fer-ho tenen tres mesos per desistir sense perdre les fiances milionàries que van dipositar per sol·licitar connexions a la xarxa electrica.

Molts sospirarien amb alleujament si aquests projectes desapareguessin dels seus municipis. “Nosaltres ja en tenim prou”, afirma Atzara Noguera, alcaldessa de la Granadella. Allà funcionen 43 molins i n’hi ha 16 més en construcció al nou parc eòlic de Solans, el primer autoritzat en vuit anys.

Són més de la meitat dels instal·lats a les Garrigues i un de cada 4 de Lleida. A més hi ha projectes per a dos parcs eòlics més i 7 centrals solars que sumarien 500 hectàrees. “Si les construeixen, almenys tres joves agricultors es quedaran sense la terra que conreen”, explica Noguera, que considera que aquest col·lectiu és decisiu per revertir la despoblació rural.

“Viuen al poble tot l’any i fan possible que hi hagi comerç, escola i altres serveis”, diu.Els primers molins de la Granadella van començar a funcionar el 2012. Al preguntar als veïns sobre la convivència amb ells, hi ha qui troba a faltar el silenci i qui assegura que ni tan sols sent girar les aspes. Uns i d’altres assenyalen com inequívocs beneficiaris els qui cobren lloguer per finques on s’alcen aerogeneradors.

Quant a la resta del poble, creuen que els diners que aporten els parcs eòlics a l’ajuntament amb prou feines han suposat avenços. El consistori cobra més de 300.000 euros a l’any en impostos i espera rebre més de 3 milions després d’anys de litigis amb el promotor. “La millor compensació hauria estat electricitat per als que vivim aquí”, valoren veïns com Ignasi Gibert, en un moment en què el preu de la llum bat un rècord rere l’altre.A Almatret, amb 44 molins, hi ha projectes per a dos parcs eòlics més i una central solar.

L’alcalde, Jordi Tarragó, està obert a noves instal·lacions, però disconforme davant de plans per desplegar panells solars a la zona d’antigues trinxeres de la Guerra Civil i per construir aerogeneradors de 225 metres d’alçada a només un quilòmetre del poble. També el preocupen possibles perjudicis a la ramaderia: “Si omplim el sòl de panells solars no hi haurà on abocar els purins dels 40.000 porcs que tenim, i en 3 o 4 anys això podria provocar el tancament de granges”, apunta.A l’extrem oposat, no falta qui lamenta les noves limitacions que estableix el decret llei de la Generalitat. L’alcalde, Ramon Trullols, creu que Catalunya s’arrisca a “perdre el tren de les renovables”.

L’alcalde de Castelldans, Conrad Llobera, lamenta que només es permetin plantes solars per a autoconsum als nous regadius promoguts per l’administració. “Alguna cosa es fa malament si no es poden destinar 200 hectàrees a energia solar a Castelldans, amb gairebé 4.000 de regadiu entre el Segarra-Garrigues i l’Urgell”, opina. Les crítiques sorgeixen també de sectors ecologistes, escèptics davant la reforma de la Generalitat.

Així va quedar patent ahir en una jornada de conferències i debats sobre renovables que va tenir lloc a l’Ateneu Popular de Ponent. Els ponents van recalcar la necessitat d’un pla territorial per regular les noves plantes.