ARQUITECTURA
Les esglésies romàniques de Val d'Aran són estables malgrat les deformacions, segons un estudi
Les esglésies romàniques de Val d’Aran són estables malgrat les deformacions, segons un estudi
Imatge d’arxiu de Salardú.
Un estudi liderat per l’UIC Barcelona School of Architecture ha confirmat l’estabilitat de diverses esglésies romàniques de la Val d’Aran malgrat les deformacions estructurals, ha informat aquest dimecres la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en un comunicat.
Les deformacions identificades en l’estructura de diverses esglésies romàniques de la zona construïdes entre el segle XII i XIII són resultat de les pobres propietats mecàniques del morter utilitzat en l’època i l’ús de maçoneria regular i de petita mida sobre unes geometries de voltes còniques.
Aquesta és la conclusió de l’estudi 'Grandes deformaciones en las bóvedas de cañón', publicat en 'Revista Ingeniería de Construcción' i liderat pel director d’UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluis, la professora Cinta Lluis-Teruel, i els professors de la Universitat Rovira i Virgili Sergio Coll-Pla i Agustí Costa-Jover.
L’estudi s’ha basat en la presa de dades amb escàner làser terrestre entre els anys 2015 i 2020, la qual cosa ha permès als investigadors calibrar les deformacions i els desplaçaments que han patit les esglésies de Santa Eulària de Unha, Era Purificació de Bossòst i Santa Maria de Arties.
Per a la comprovació de l’estat límit d’equilibri de les voltes, els investigadors es van centrar en l’estudi de Santa Maria de Arties, en la qual entre 1975 i 2009 es van realitzar obres de consolidació a causa de les grans deformacions que presentava.
Els resultats de les anàlisis demostren que, malgrat la deformació d’alguna de les voltes, continua sent possible traçar una línia de pressions a la secció d’aquestes, amb la qual cosa l’estabilitat del temple està garantida.
"La capacitat de deformació d’aquestes voltes romàniques posa de manifest la importància que adquireix la rigidesa de les obres de fàbrica", han explicat els investigadors, que han assenyalat que la irregularitat geomètrica i enorme deformabilitat no arriben al col·lapse.
L’estudi també analitza les actuacions d’apuntalament realitzades amb el pas dels segles per a la contenció d’aquestes deformacions mitjançant la construcció de grans contraforts, com en el cas de Santa Maria d'Arties, o la incorporació a la façana de campanars com elements que permeten contrarestar, com els de Bagergue, Salardú i Vilac.
