La inversió del Govern per al 2022 creix un 32% a Lleida i arriba a 162 milions

La Generalitat preveu invertir a Lleida almenys 162,5 milions d’euros l’any vinent. Així es desprèn del projecte dels pressupostos per al 2022, en què les partides directament atribuïdes a les comarques lleidatanes suposen un 32% més que els 110 milions d’aquest any. S’emmarquen en una política d’expansió de la despesa pública per afavorir la recuperació econòmica després de la pandèmia de la Covid. En el conjunt de Catalunya, el pressupost ascendeix a 38.139 milions i preveu inversions per valor de 3.951 milions.

Aquest augment es deu en part a la injecció de 2.142 milions procedent dels fons europeus Next Generation (vegeu el desglossament). Com en anys anteriors, el reg del Segarra-Garrigues suposa la inversió més abundant, amb partides que sumen prop de 20 milions. La novetat més destacada és la dotació de 8,3 milions perquè Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) rellevi Renfe com a operadora de la línia de Manresa (R-12).

Fonts de FGC van corroborar que aquesta quantitat es farà servir en la compra de trens i per adaptar els tallers del Pla de Vilanoveta. Aquesta empresa pública destinarà també més de 6 milions a les estacions d’esquí de Port Ainé, Espot i Boí Taüll.La conservació de les carreteres de la Generalitat suma més de 13 milions. Així mateix, hi ha més de 7 milions per a les obres del túnel de Tresponts a la C-14, ja gairebé finalitzades i el pagament de les quals es prolongarà fins al 2023.

El desplegament de la xarxa pública de fibra òptica està dotat amb partides per valor de 5,2 milions per l’any vinent. Està prevista una inversió de 5 milions per a noves instal·lacions a l’aeroport d’Alguaire i d’1,2 milions en el de la Seu. Salut i Educació són les àrees amb més creixement pressupostari a Catalunya, en especial per la previsió d’augment de personal.

Quant a inversions en aquestes àrees a Lleida, destaquen la construcció de l’escola Pinyana de Lleida, el nou col·legi de Vilagrassa i l’ampliació de centres a Guissona i Tàrrega, entre d’altres. Així mateix, està previst ampliar l’hospital de Tremp i les obres dels blocs quirúrgics de l’Arnau de Vilanova de Lleida.

Un compte amb despesa rècord i encara sense el suport garantit

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va afirmar que els pressupostos del 2022 destinen “tres de cada quatre euros a despesa social” i que suposen un increment de la despesa rècord. Creixerà un 17% per servir com a “palanca de la reactivació econòmica”. També preveu augmentar en 28.882 els empleats públics de la Generalitat. D’aquesta xifra, un 61% seran personal de Salut i el 20% d’Educació. Giró es va mostrar confiat a obtenir els vots necessaris per aprovar els pressupostos, tot i que actualment no els té. Es va referir a la CUP com a “únic soci possible” i va vaticinar que altres grups “s’abstindran” per facilitar l’aprovació dels comptes.

L’oposició, entre ofertes de diàleg i esmenes a la totalitat

La CUP va recalcar que és “arriscat” que el Govern d’ERC i Junts aprovi el projecte de pressupostos sense acordar-lo amb la formació anticapitalista, i no va donar per descomptat el seu suport. El PSC es va oferir a negociar el seu vot favorable a canvi de“millors pressupostos, no els que ens han presentat”. També els comuns van expressar la seua disposició a “obrir una negociació”. Tant PP com Vox van avançar esmenes a la totalitat, mentre que Cs va advertir que “miraran amb lupa qualsevol vici d’anticonstitucionalitat”. Sindicats i associacions professionals de metges i docents veuen “insuficients” les millores que planteja el Govern en aquestes àrees.