Projecten perforar 200 pous a Vielha per escalfar amb geotèrmia cinc edificis públics

Dos-cents pous d’entre 100 i 150 metres de profunditat s’excavaran a Vielha per escalfar amb instal·lacions de geotèrmia el Palai de Gèu, el Palai d’Esports, l’institut de Secundària i l’Escola Garona de Vielha i un altre edifici públic, encara per decidir. Aquest projecte està promogut pel hub d’innovació d’Aran, el Conselh Generau, l’ajuntament de Vielha i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i suposarà una inversió de gairebé 3 milions d’euros. Es va presentar ahir durant la jornada GeoEnergia a Catalunya, que es va celebrar al campus de Cappont de la UdL.

Es va dedicar a promoure i donar a conèixer el potencial d’aquesta tecnologia, una de les menys promocionades en comparació amb l’eòlica i fotovoltaica, i el seu valor per a la transició energètica pel canvi climàtic. Els responsables del projecte, Guillem Piris i Ignasi Herms, van explicar que és una iniciativa pionera per frenar el consum d’energies fòssils a Aran i primar energia de quilòmetre zero. Van remarcar que en 12 anys s’haurà amortitzat la inversió; en 15 haurà suposat un estalvi d’un milió d’euros i permetrà estalviar 9 milions en tres dècades.

Servirà per posar en marxa els sistemes de calefacció a l’hivern, però van recalcar que la geotèrmia també podrà fer-se servir per refrigerar els edificis a l’estiu.La directora de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), Marta Morera, va indicar en la jornada que Lleida té un gran potencial per al desenvolupament d’aquesta modalitat energètica per contribuir a canviar el model energètic català actual en els pròxims 10 anys. Va apuntar que, davant l’àmplia promoció que han tingut fins ara l’energia fotovoltaica i l’eòlica, ja que són les que han d’alimentar el sistema elèctric i descarbonitzar l’economia, la geotèrmica està encara per desenvolupar. Va valorar que pot ser vital per a usos residencials i de serveis, com es projecta a Vielha.

Morera va remarcar que és un tipus d’energia que va creixent cada any en un 20% amb una potència de 42 megawatts tèrmics a Catalunya. Va incidir que el més car és construir els pous, si bé aquestes obres poden optar a fons de la UE (vegeu el desglossament). Va destacar entre els seus avantatges el cost de manteniment nul, l’inexistent impacte visual i l’alt rendiment.

Els experts van incidir que construcció, explotació i manteniment ha de ser un circuit complet i ben estructurat perquè sigui eficient.

Iniciatives candidates a optar als fons Next Generation

El president de la Diputació, Joan Talarn, va afirmar que “és precís accelerar la transició energètica al món local i fer-ho amb energies de quilòmetre zero, sostenibles i pròximes”. Va remarcar que aprofitaran les convocatòries dels fons Next Generation de la UE per finançar aquest tipus de projectes.

Val a recordar que Catalunya rebrà més de 114 milions d’euros d’aquest fons comunitari per impulsar la producció d’energia per a autoconsum. Se’n podran beneficiar des de particulars i empreses fins a administracions públiques per a la instal·lació de molins, plaques solars i equipaments geotèrmics (vegeu SEGRE del dia 5). També va participar en la jornada el rector de la UdL, Jaume Puy, i altres experts, que van incidir a donar un impuls a la geotèrmia en la construcció d’habitatges, ja que és rendible; i en equipaments d’emergències com per exemple parcs de bombers.