SEGRE

FAUNA GRANS DEPREDADORS

Arqueologia que revela atacs de l'os

Aran la incorpora per verificar predacions, basant-se en els danys en els ossos dels animals morts || Aconsegueixen determinar un primer cas en absència d'altres indicis com petjades o pèl

La investigadora Maite Arilla, recreant un campament prehistòric en un experiment al Pallars.

La investigadora Maite Arilla, recreant un campament prehistòric en un experiment al Pallars.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Conselh Generau d’Aran compta des de la primavera passada amb un nou recurs per provar de determinar si la mort de bestiar és a causa d’atacs d’os. Es tracta de la tafonomia, una branca de l’arqueologia que estudia ruptures, marques i altres alteracions dels ossos per determinar com es van produir. En els últims mesos s’ha mostrat útil per establir predacions de l’os en absència d’indicis clars com petjades i pelatge; i quan les necròpsies no permeten conèixer la causa de la mort de l’animal.

Aquests exàmens van a càrrec de Maite Arilla, investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES, centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili). Ho fa en el marc d’un acord amb el Conselh en el qual cadascuna de les parts obté un benefici diferent. Des del punt de vista científic, l’anàlisi d’animals morts per l’os permet saber més sobre les empremtes que deixen als ossos els atacs d’aquests grans depredadors.

Aquest coneixement pot aplicar-se en la investigació de jaciments arqueològics. Per la seua part, el Conselh obté una nova eina per verificar predacions, una cosa imprescindible per poder indemnitzar els ramaders que les pateixen. De vegades això és difícil, especialment quan es troben cadàvers d’exemplars que fa temps que són morts o de les restes dels quals s’han alimentat voltors i petits depredadors com les guineus

La meta era establir com els animals poden alterar un jaciment

Fins ara, Arilla ha examinat les restes d’almenys sis caps de bestiar d’Aran. Cinc havien estat devorats per ossos, una cosa que el personal de l’àrea de Medi Ambient del Conselh ja havia pogut determinar. Tanmateix, en un dels cadàvers no hi havia cap indici que permetés corroborar la predació d’un plantígrad. En aquest cas, va ser l’anàlisi de modificacions òssies que va permetre determinar-la.

És la primera confirmació coneguda a través d’aquest procediment científic, concebut inicialment per aclarir successos ocorreguts fa segles i fins i tot mil·lennis.

Experimentació al Pallars sobre campaments prehistòrics

El Pallars Jussà i el Pallars Sobirà han estat escenari d’experiments que recreen campaments prehistòrics. Formen part d’investigacions en matèria de tafonomia, la mateixa disciplina que contribueix a la identificació d’atacs d’ossos a la Val d’Aran, tot i que en aquest cas la finalitat és diferent.

Arilla i dos investigadors més, Jordi Rosell i Ruth Blasco, van simular campaments temporals en els quals van deixar carn i ossos. Van instal·lar trampes fotogràfiques a l’entorn per captar com els animals acudien al lloc una vegada ells havien marxat i alteraven el que havien deixat. D’aquesta manera, buscaven establir patrons que permetin als arqueòlegs entendre millor la disposició dels jaciments arqueològics, on els objectes trobats poden haver estat desplaçats per animals.

Les conclusions d’aquestes investigacions es van publicar a la revista Nature.

La investigadora Maite Arilla, recreant un campament prehistòric en un experiment al Pallars.

La investigadora Maite Arilla, recreant un campament prehistòric en un experiment al Pallars.

tracking