ENTREVISTA POLÍTICA
Jordi Turull: «Els Jocs són una promoció del Pirineu, però no a qualsevol preu»
El dirigent de Junts i un dels homes forts del govern de Puigdemont advoca per uns Jocs Olímpics que tractin amb respecte el territori, demana tornar a unir l’independentisme i no confia en la taula de diàleg
Estem pendents de la decisió de la CUP de donar suport o no als pressupostos. Què li sembla la postura dels anticapitalistes?
Respecto que tothom pugui defensar la seua posició, però al final ha d’imposar-se el sentit de transcendència i no barallar-nos per les engrunes. El problema que hi ha és de falta d’ingressos, patim un espoli fiscal, i vull pensar que superarem aquesta transcendència i que no ens quedem estancats, perquè el nostre objectiu, el d’ERC i la CUP, és el pa sencer.
Si la CUP diu ‘no’, és un debilitament de l’independentisme?
Aquestes situacions desorienten, com ja va passar abans de l’1 d’Octubre. Si hem de mobilitzar la societat, aquesta només ens demana que anem tots a l’una. Esperem que no passi, però si succeeix, en lloc de centrar-nos en el problema cal que ens centrem en la solució per sortir-ne més forts.
Quina postura té Junts respecte als Jocs Olímpics del Pirineu?
Les estacions d’esquí són la Seat del Pirineu. Els Jocs són una promoció, però no han de ser a qualsevol preu. Tot el que sigui millorar els serveis del Pirineu em sembla bé. Hem de trobar el punt d’equilibri, i estaré d’acord en tot el que sigui una font d’oportunitats per al Pirineu. La Seu va ser subseu olímpica i encara viu dels canals i instal·lacions que s’hi van fer, però no s’ha de trinxar el territori, sinó tractar-lo amb respecte.
Pedro Sánchez va dir que la candidatura hauria de ser amb Aragó.
Bé, espero que abans del 2030 siguem un Estat. Al llarg de la història, els Jocs s’han adaptat a la geopolítica.
Si es fa una consulta sobre els Jocs, a qui se li ha de preguntar: a la gent del Pirineu, a la de Barcelona o a tot Catalunya?
Si afecta el Pirineu s’ha de preguntar a la gent del Pirineu.
Jordi Cuixart ha proposat fer un altre referèndum. Ho comparteix?
La nostra postura sempre ha estat la mateixa: si no hi ha un referèndum acordat, vinculant i amb pregunta binària, la nostra referència és el de l’1 d’Octubre.
En quina fase del procés independentista ens trobem?
En la de tornar a compactar les forces independentistes i prendre la iniciativa de nou. Ningú ha deixat de ser independentista, però sí que s’ha desmobilitzat per donar voltes a una rotonda.
Té encara esperances que funcioni la taula de diàleg?
Que sigui útil no s’ho creuen ni els de la delegació catalana. El problema és que es fa amb el Govern central, que és només un aparador. Qui mana és l’Estat profund, que no es decideix a les urnes i que ha existit sempre. Un altre problema és que a l’acabar la reunió tens un faristol esperant-te i llavors no serveix, perquè només s’està pendent del que es diu a fora. Soc partidari de negociar amb discreció. La gent vol resultats, no postureig.
Vostè va ser militant i dirigent de CDC. Què queda de l’antiga Convergència a Junts?
Molts dels que venen de la tradició de recollir gent de moltes sensibilitats. A CDC hi havia gent del PSUC, del Front Nacional i d’Unió. No em resulta estrany compartir projecte amb persones amb qui penso diferent, perquè l’objectiu és ocupar el gran carril central, perquè no imagino aconseguir un Estat amb només les persones d’un costat. A Junts hi ha socialdemòcrates, liberals i d’esquerres. Som Junts, però no iguals.
Hi ha alguna possibilitat d’anar amb el PDeCat a les municipals?
És molt complicat i en el cas de Lleida, encara més. Qualsevol persona que vulgui compartir el projecte de Junts serà benvinguda, però el que no farem és el que proposa el PDeCat d’atansar-nos a formacions que han combatut l’independentisme. A Lleida i el Segrià hi ha molt bons alcaldes i a casa serien molt benvinguts. A Junts caben totes les sensibilitats, cal no oblidar per què ens hem ajuntat, que és servir el mandat de l’1-O.
Quin paper ha de jugar en el procés el Consell per la República?
Com que no ha d’estar centrat en el dia a dia, a diferència del Govern, pot centrar-se a agafar perspectiva i treballar en com fer complir per a l’1-O. Des de l’espai lliure d’Europa pot ser molt útil, com tot el que fa l’ANC o Òmnium.