La falta d'habitatge a Guissona dispara preus, també a Cervera i Tàrrega

L’elevada demanda d’habitatge a Guissona ha portat al fet que llogar una habitació en aquesta localitat s’estigui pagant a 300 euros al mes. Això és el que ha constatat l’ajuntament durant la seua recerca de pisos per crear una borsa pública d’immobles.

L’alcalde, Jaume Ars, explica que un propietari va rebutjar l’oferta del consistori perquè del seu pis amb tres habitacions arribava a cobrar 900 euros cada mes. Josep Tomàs, responsable de la immobiliària Finques Tomàs, assegura que el preu mitjà del lloguer d’un pis se situa en uns 500 euros, si bé pot arribar als 600. “La manca de pisos provoca que els preus es disparin”, va assegurar.

La situació de la població és d’“estancament”, assegura l’alcalde. Cada any s’incorporen a treballar a bonÀrea uns 250 nous treballadors però el cens ha deixat de créixer des de fa dos anys. Segons Tomàs, els que arriben viuen temporalment a Guissona, però al cap de poc temps (habitualment, amb el reagrupament familiar) opten per comprar o llogar una casa a Cervera o a Tàrrega, “localitats que al seu torn estan veient també com es dispara el preu dels lloguers”.

Segons Josep Tomàs, la situació no és dramàtica. D’una banda, les diferents comunitats estrangeres s’ajuden entre elles, explica. “De fet és una de les raons principals per les quals s’estan creant moltes associacions d’estrangers”, afegeix l’empresari.

D’altra banda, Guissona acostuma a atreure molts familiars de treballadors i “entre ells també s’ajuden”. A més, comenta, a Guissona hi ha feina i això evita molts problemes.El cert és que la població creix més de pressa que les cases que s’hi construeixen, afirma Jaume Ars, “la qual cosa ens porta a una situació insostenible de no disposar d’uns serveis bàsics adequats a les necessitats reals que tenim”.Tant bonÀrea com el consistori han intervingut en l’assumpte. Segons el director de la companyia, Antonio Condal, fins al 2025 es necessitaran uns 250 nous immobles per a nous treballadors del grup.

De fet, l’any que ve bonÀrea, que en els dos últims anys ha promogut un centenar de nous habitatges a la població, projecta construir-ne quaranta més a Lluís Companys, vint a la plaça Pere Castelló i quatre cases unifamiliars al costat de la nova residència de bonÀrea.Per la seua banda, el consistori projecta un pla ambiciós buscant l’ajuda de grans promotores privades com Sorigué o Romero Polo, entre d’altres. L’objectiu és activar un total de 597 habitatges incorporant tres zones de sòl urbanitzable delimitat (SUD). D’una banda, la SUD 1 per la part posterior d’11 de Setembre fins al camí del cementiri, amb 221 habitatges entre pisos i cases; 138 al SUD 6 a la part posterior de la rambla dels Segadors en direcció a Sant Guim de la Plana; i finalment, 238 a la SUD 8 al costat del parc de la Fonteta.De forma paral·lela, el consistori ha iniciat una ronda d’entrevistes amb propietaris per comprar sòl i habitatges i aconseguir una oferta pública de pisos amb ajuts de la Generalitat.

“És important que es prenguin mesures per evitar guetos”

El responsable de la Immobiliària Tomàs de Guissona, Josep Tomàs, afirma que el municipi té en els pròxims anys un repte important. L’elevat índex de població estrangera de molt diverses comunitats pot arribar a formar guetos. És lògic, comenta: “S’ajuden entre ells i tenen vincles familiars i patriòtics molt arrelats.” Explica que algunes comunitats no tenen alternativa ja que els és molt difícil trobar habitatges per llogar i veïns que vulguin conviure-hi. Aquesta situació pot provocar, segons Tomàs, que alguns barris o carrers puguin convertir-se en zones d’una única comunitat a causa dels perjudicis racials o de nacionalitat. Segons va assenyalar Tomàs, la solució passa per aconseguir una oferta raonable d’habitatges.

L’ajuntament preveia arribar als 10.000 veïns el 2023

L’arribada de 250 treballadors de bonÀrea cada any des de fa diversos exercicis va fer preveure a l’ajuntament que la localitat superaria els 10.000 habitants el 2023. Tanmateix, la població s’ha estancat en uns 7.200 perquè els que arriben no troben pisos on residir i han d’optar per altres localitats. L’activitat de bonÀrea ha disparat el nombre de veïns durant les últimes dos dècades. L’increment més important es va registrar entre els anys 2000 i 2010, quan va passar de 3.000 a 6.000 veïns. Durant la crisi del maó, que va començar cap a l’estiu del 2008, la població va deixar de créixer. Més de la meitat dels habitants de Guissona ja són de procedència estrangera.