Els descendents d'una explotació rústica en pobles rurals s'hi podran fer un nou habitatge

El Govern posarà fi a partir del gener a una de les problemàtiques més importants dels descendents que viuen en un habitatge en una explotació rústica en l'àmbit dels municipis rurals i ara no es poden fer una nova casa per quedar-s'hi a viure. A partir de l'aprovació dels pressuposts del pròxim 23 de desembre entraran en vigor canvis a la Llei d'Acompanyament dels mateixos en relació a l'urbanisme amb la intenció de simplificar tràmits al món rural i afavorir la reactivació econòmica i el repoblament. Ho ha explicat aquest dijous a Lleida el vicepresident Jordi Puigneró, que també ha anunciat la major operació de creació sòl industrial i logístic que s'ha fet mai a Ponent amb 339 hectàrees més de polígons.

Puigneró ha explicat que aquestes millores són per donar resposta a una "reivindicació" de fa molts anys provinent de molts municipis petits del país, rurals, en l'àmbit dels micropobles que tenen menys de 500 habitants. Ha recordat que aquests municipis tenen una població que representa l'1% de tot el país, però que "cuiden" el 35% del territori.

En concret s'ha aprovat facilitar que, en els municipis rurals, un descendent del titular d'una explotació rústica familiar pugui fer-s'hi un habitatge. D'aquesta manera, els descendents d'un titular d'una granja o finca agrícola poden construir-se o rehabilitar un habitatge en aquesta mateixa finca sempre que el destini a ús residencial familiar, cosa que ajuda a fixar la població i dona continuïtat als projectes de vida al món rural.

Un altre dels canvis introduïts a la llei és que s'admetran iniciatives col·lectives per construir o reutilitzar edificacions per destinar-les a allotjaments de treballadors temporers. La mesura vol afavorir iniciatives col·lectives, com ara de cooperatives agrícoles, per permetre allotjaments com albergs per als temporers, cosa que fins ara no era possible. Així, es dona sortida a iniciatives d'aquesta mena amb una menor ocupació del sòl no urbanitzable ja que aquests allotjaments estaran al servei de diverses explotacions.

D'altra banda, també es simplifica el procediment d'autorització de les construccions agrícoles i ramaderes dotant de majors competències els municipis, ja que, per sota de 5.000 metres quadrats d'ocupació en planta, deixa sense efecte l'informe fins ara perceptiu de la comissió territorial d'urbanisme.

Així mateix, s'amplien els usos d'activitat econòmica en el sòl no urbanitzable ja que s'amplien els admesos i es permet modificar, ampliar o efectuar noves construccions en edificacions catalogades amb l'objectiu de permetre, per exemple, que professionals liberals puguin exercir la seva fina en aquest tipus d'edificacions. Aquesta mesura permet que s'ampliïn masies o cases rurals per a usos auxiliars o per a usos turístics quan es tracta de turisme rural, cosa que obre la porta a altres usos diferents a l'agrícola i ramader en aquests espais.

Per últim, es dona la possibilitat d'executar obres d'urbanització per fases cosa que facilita, per exemple, que si un municipi petit vol donar continuïtat a un carrer i dotar-lo de tots els serveis, escomeses elèctriques o clavegueres, ho podrà fer encara que formi part d'un projecte més ampli, com la creació de tot un barri, que no s'hagi desenvolupat. Aquesta és una mesura que afavoreix la reactivació econòmica però també la sostenibilitat ja que afavoreix el creixement en la dimensió adequada.

Més sòl industrial a Ponent

L'Institut Català del Sòl, INCASÒL, té actualment en comercialització 19,4 hectàrees de sòl destinat a activitat econòmica a Alcarràs, Balaguer, Bell-lloc d'Urgell i Cervera. Sumen un total de 42 parcel·les de diferents tipologies, situades als sectors Lo Tossalet Roig d'Alcarràs, Campllong III polígon II de Balaguer i Vinyes del Mig de Bell-lloc d'Urgell.

Paral·lelament, l'INCASÒL té en preparació set sectors més situats a Almacelles (SUD 12A), Lleida (SUR 21 Fondo Magraners i Torreblanca – Quatre Pilans), Els Alamús (La Serreta), Les Borges Blanques (Vaca Roja) i Tàrrega (El Boscarró i Plans d'Ofegat). Aquests sectors sumen prop de 607 hectàrees de les quals 339 es destinaran a activitat econòmica.

Tots ells són sectors situats estratègicament prop de les principals vies de comunicació de la zona A-2 i AP-2, de l'aeroport d'Alguaire i de la línia de de ferrocarril Lleida – Tarragona. La diversitat de tipologies dels sectors en comercialització es completarà amb la creació de parcel·les de grans dimensions en els futurs sectors que permetran atraure grans empreses tractores que dinamitzin l'activitat econòmica per generar llocs de treball.

L'objectiu és crear una xarxa de polígons, connectats entre ells, amb diversitat d'usos i parcel·les per tal de poder atraure i donar resposta a tot tipus d'empresa que vulgui instal·lar-se a Catalunya.