Mig segle d'energia verda al cor de la muntanya

La central hidroelèctrica de Tavascan compleix dimarts cinquanta anys des que va generar el primer megawatt després de bombar i processar l’aigua dels llacs d’alta muntanya des de l’interior del pic de Gueron. La construcció es va prolongar gairebé vint anys i va ocupar milers de treballadors, que van colonitzar la vall del Noguera de Cardós i entre altres obres colossals van construir la central i van recréixer els llacs de Romedo i Certescan, explica l’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs. També van construir 75 quilòmetres de túnels i canals subterranis.

El seu antecessor en el càrrec, Lluís Colomé, que va ser primer edil entre el 1979 i el 2011, afirma que “en els moments de més feina hi va haver fins a 3.000 empleats” a les obres de l’antiga Fecsa (integrada a Enel Green Power). Colomé havia treballat a les obres abans de dedicar-se a la política i centrar-se en el seu negoci hoteler. “Va ser finals dels anys 50, com a encarregat de la primera obra dels accessos per construir les centrals”, explica.

Després va treballar per a Copisa i més tard per a la mateixa central. Amb el temps i l’entrada en servei de les centrals (n’hi ha tres en total: Tavascan superior, Tavascan inferior i Montamara), la plantilla es va reduir a unes quantes desenes de persones i amb l’automatització de la producció hidroelèctrica amb prou feines queda actualment un equip de guàrdia a distància. Una de les peculiaritats de Tavascan, a banda que s’endinsa 500 metres en l’interior de la muntanya, és que va ser la primera central reversible de l’estat.

L’energia que produeix és renovable al 100% i té una potència normal instal·lada equivalent al 24% de la que té una central nuclear mitjana. També és de les poques centrals subterrànies visitables i rep, cada any, unes 3.000 visites, segons relata l’actual primer edil.