La Central Hidràulica de Tavascan compleix 50 anys
Demà es compleixen 50 anys de la posada en marxa de la Central Hidràulica de Tavascan
Un 30 de novembre d’ara farà 50 anys, la Central Hidroelèctrica de Tavascan produïa el seu primer megawatt d’energia. Mig segle i més de 7.323.000 MWh després, la central segueix aprofitant la força de l’aigua per a produir energia lliure d’emissions amb sistemes, això sí, d’última tecnologia i en gran part digitalitzats. El complex hidroelèctric, que té la singularitat de trobar-se a 500 metres de profunditat dins la muntanya i tenir un dels salts d’aigua més importants d’Europa, va marcar l’esdevenir econòmic i social del territori i encara ara, avui, n’és un eix vertebrador.
Amb motiu de la commemoració del seu 50è aniversari, Endesa i l’Ajuntament de Lladorre van presentar el passat mes de juliol un logo commemoratiu, creat especialment per l’ocasió, així com un calendari d’actes de celebració que es preveu es realitzin en els propers mesos, tals com un acte institucional a la central o un webinar sobre la història de la mateixa.
De moment, entre les accions realitzades, destaquen l’estrena d’un nou espai expositiu realitzat per la Fundación Endesa i que es pot veure en les visites guiades a la central i la instal·lació d’una turbina a la rotonda de sortida del poble de Tavascan. Es tracta d’una turbina de tipus Pelton, que va funcionar a la central de Tavascan entre els anys 1971 i 2010, i que des de fa unes setmanes recorda a visitants i habitants de l’entorn la importància i el compromís d’aquesta infraestructura en el passat i també, present i futur del territori.
Una gran obra que va canviar la vida d’un poble
L’estudi i planificació del projecte es va iniciar l’any 1958, quan els primers topògrafs van traslladar-se a la zona per projectar la nova carretera d’accés i adequar el pont sobre el riu Noguera Pallaresa, a Llavorsí, per permetre el pas de vehicles de gran tonatge. Així, a més d’obrir carreteres i pistes de muntanya i construir campaments, es van haver de crear preses als llacs per augmentar la seva capacitat d’emmagatzematge, perforar la roca per ubicar al seu interior les centrals subterrànies així com les vàlvules sota els llacs. Es van construir fins a 75 quilòmetres de túnels, canonades, canals i galeries de servei a més de línies d’alta i baixa tensió.
Així, aquestes obres d’enorme envergadura, van durar de manera ininterrompuda des de 1950 fins a 1974 i van requerir el treball de fins a 10.000 obrers vinguts d’arreu de l’estat espanyol. La punta màxima va ser de 2.677 treballadors l’any 1965, i la mitjana anual de 1512 en el període 1958-1975. Aquests obrers vivien en barracons a la muntanya durant tota la setmana i baixaven al poble de Tavascan en els dies festius. La seva arribada, va suposar un important increment demogràfic al poble i a la seva configuració ja que va comportar la necessitat de construcció de nous serveis per a poder atendre’ls.
La central de Tavascan està integrada en el complex hidroelèctric de l’Alt Cardós que comprén 3 salts d’aigua subterranis (Tavascan superior, Tavascan inferior i Montamara) i s’alimenta dels embassaments i llacs de Certascan, Romedo, Vallferrera, Montalto i Graus. El conjunt es troba dins d’una caverna de 500 metres de profunditat a l’interior de la muntanya del Pic de Guerón.
Una de les seves singularitats és que integra un dels primers sistemes de generació hidràulica reversible, la primera d’aquestes característiques que es va posar en marxa a l’Estat espanyol, i concretament ho fa en el salt de Montamara. De dia agafa l’aigua dels llacs per produir electricitat, i durant la nit funciona com una estació de bombeig; torna a pujar l’aigua fins als llacs superiors per poder reutilitzar l’aigua com a font d’energia. El funcionament està totalment automatitzat i telecontrolat des de la central de comandament d’Endesa a Lleida, des d’on s’obren i tanquen les vàlvules i comportes, per regular l’aigua que farà moure les corresponents turbines. Les tres centrals del complex, permeten disposar de diferents variants de producció, que s’utilitzen en funció de l’energia que es vol obtenir, i de l’aigua disponible en cada embassament. Així, durant l’any 2020, es van produir un total de 260.534 MWh, l’equivalent al consum d’unes 65.000 llars.
