Les anàlisis genètiques confirmen l'arribada del llop a la Val d'Aran

Les anàlisis genètiques que ha dut a terme la UAB de les mostres biològiques recollides pels Agents de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran el passat dia 15 de novembre després del possible albirament d’un animal a prop de la boca sud del túnel de Vielha conclouen que són d’un llop de la subespècie Canis lupus italicus (estirp italiofrancesa). Un perfil genètic que confirma la reaparició del llop a Aran per primera vegada des que aquesta espècie es va considerar extingida al Pirineu català, fa més d’un segle. Els Agents Rurals investiguen ara si es tracta del mateix exemplar que es va captar amb una càmera de fotoparament del programa de seguiment de l’os el passat dia 9 al Parc Natural de l’Alt Pirineu, a terme municipal d’Alins.

El tècnic de Medi Ambient del Conselh Generau Ivan Afonso va explicar ahir que l’excel·lent qualitat de les mostres recollides a Aran també permetran determinar el sexe i l’individu que és. La identificació ha estat possible gràcies a les mostres d’orina retingudes a la neu i recollides el mateix dia al costat de l’N-230, a la boca sud del túnel de Vielha, lloc en el qual l’animal va aprofitar per marcar el territori. Va afegir que el més probable és que es tracti d’un mascle solitari separat de la seua bandada que apareix de forma esporàdica al Pirineu des dels Alps italians a través de França.

No va descartar que el llop albirat a Aran i el fotografiat a Alins una setmana abans siguin el mateix exemplar. “Pot ser que es tracti del mateix llop, i també el que es va veure a Benasc (Osca) i a l’Alta Ribagorça (al Parc Nacional d’Aigüestortes) a començaments d’any, però serà molt difícil saber-ho perquè no disposem de restes biològiques amb què comparar, i tot poden ser suposicions”, va explicar. Va afegir que aquests animals es mouen molt i per territoris molt amplis.

En l’última dècada s’han vist fins a divuit exemplars a Catalunya

Des de l’any 2000 s’han identificat fins a divuit exemplars diferents de llop a Catalunya a les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya, Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. Precisament, en l’actualitat hi ha constància que dos exemplars viuen de forma permanent a Catalunya, un a la zona de Port del Comte i un altre al Ripollès. Els diferents exemplars serien mascles separats de les seues bandades que apareixen al Pirineu.

Fins ara, l’absència de femelles ha impedit que aquesta espècie estableixi una colònia estable. Pel que fa als exemplars que s’han vist a Catalunya durant els últims anys, serien de l’espècie italiana i cap de la varietat ibèrica.