El Govern salva la política de renovables i rebaixa limitacions a parcs eòlics

La reforma de les energies renovables de la Generalitat va superar ahir el primer escull: el Parlament va validar el decret llei que ha fet tornar a la casella de sortida una vintena de centrals eòliques i més de cent solars a Lleida. ERC i JxCat han pactat esmenes que rebaixaran part de les restriccions que ara s'apliquen a nous molins de vent.

El nou rumb que la Generalitat vol donar a les energies renovables a Catalunya va superar ahir el primer escull. El Parlament va validar el decret llei que el departament d’Acció Climàtica va aprovar a l’octubre, una norma que ha tornat a la casella de sortida projectes per a més d’una vintena de parcs eòlics i més de cent plantes solars a Lleida.

Aquesta reforma obliga els promotors a reiniciar els tràmits des de zero, sota normes més restrictives, o bé desistir en un termini que conclourà el mes de gener. La Cambra catalana la va ratificar amb els vots a favor d’ERC i JxCat, socis al Govern, i l’únic suport d’ECP després del rebuig de la CUP. Aquest últim partit hi va votar en contra, igual que la resta de l’oposició: PSC, Cs, Vox i PP.

El decret llei continua en vigor i no es tramitarà com a projecte de llei. Tanmateix, canviarà. JxCat va anunciar que ha pactat esmenes amb ERC, titular d’Acció Climàtica, i que les incorporarà a través de la llei de mesures fiscals que acompanya els pressupostos.

Els dos partits han acordat rebaixar algunes restriccions a plantes d’energies renovables, i en especial les que limiten la construcció de molins de vent.Aquestes esmenes permetran construir aerogeneradors a 500 metres de cases, la meitat de la distància mínima actual, d’un quilòmetre. Requisits com obtenir acords amb els amos del sòl per instal·lar parcs eòlics i oferir al territori almenys el 20% de l’accionariat s’aplicaran només als de 10 MW de potència o més. Ara es reclamen a partir de 5 MW, el mateix llindar que a les centrals solars.

L’article del decret que exigeix “evitar afectació a connectors ecològics” i a “espècies vulnerables” exigirà només “minimitzar” els efectes adversos.La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va insistir en la necessitat d’energies renovables “responsables” i JxCat va destacar que les esmenes suposaran una millora. ECP va advertir que impulsar les renovables és necessari per tancar les nuclears. La CUP va valorar que el decret llei “és millor” que la norma del 2019 però el veu “insuficient” i la resta va criticar el fre a projectes ja presentats.

Forestalia projecta una tercera línia d’alta tensió a Lleida

El grup Forestalia projecta una altra línia d’alta tensió a les comarques del pla de Lleida, la tercera que aquesta firma impulsa a la província. Serà una instal·lació de 220 quilovolts, enfront dels 400 de les altres dos, encara que les tres tenen un mateix propòsit: subministrar a Barcelona i el seu entorn l’energia que generaran centrals eòliques i solars previstes a Aragó.El projecte d’aquesta nova línia, en els primers passos de la tramitació, planteja un traçat de 78,5 quilòmetres entre les províncies d’Osca i Lleida. Inclou els municipis oscencs de Fraga i Torrent de Cinca i vint a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell.

Es tracta de Massalcoreig, Aitona, Soses, Torres de Segre, Sudanell, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Torregrossa, Juneda, les Borges Blanques, la Floresta, Arbeca, els Omellons, Maldà, Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla. El projecte inclou dos línies addicionals per evacuar l’energia d’instal·lacions d’energies renovables a Lleida.Aquesta nova línia se suma a la que Forestalia impulsa amb un traçat paral·lel més al sud, que va des de la Granja d’Escarp fins a Tarrés; i la prevista en quatre municipis del Pallars Jussà.

La meitat del sòl per a panells solars de Catalunya, a Alcarràs

Alcarràs concentra més de la meitat del sòl per a plaques solars a tot Catalunya, després que el decret llei del mes d’octubre passat interrompés la tramitació de centenars d’instal·lacions fotovoltaiques. Des d’aleshores, només una trentena han iniciat el procés d’autorització a tot el territori català, i sumen 457 hectàrees. La major part d’aquesta superfície és a les comarques lleidatanes, amb catorze plantes i 289 hectàrees. D’aquesta extensió, 269 hectàrees són al terme municipal d’Alcarràs, i es concentren en només quatre grans projectes.

El grup Ignis en promou tres, mentre que la firma Solaria impulsa el quart.Pel que fa al conjunt de Catalunya, els projectes per a centrals solars sumen una potència de 320 MW. Més del seixanta per cent d’aquesta xifra correspon a les plantes fotovoltaiques previstes a les comarques lleidatanes, amb un total de 210 MW. Les quatre previstes al municipi d’Alcarràs suposarien per si soles 192,5 MW.Davant dels projectes d’energia solar que ressorgeixen sota el nou decret llei, l’energia eòlica s’ha estancat. Des de la paralització de desenes de propostes a l’octubre, només un està en tramitació a tot Catalunya, a la comarca del Baix Ebre.