SEGRE

ORGANISMES DENÚNCIES

La Mancomunitat de les Garrigues porta la Paeria al jutge per un abocament d'hidrocarburs

24 municipis van estar deu dies sense aigua a l'arribar fins a Utxesa la contaminació, amb origen al canal de Seròs a Lleida || Culpa de l'incident l'ajuntament de la capital per mal estat del clavegueram

Els treballs per col·locar una barrera de contenció i netejar els hidrocarburs a Utxesa.

Els treballs per col·locar una barrera de contenció i netejar els hidrocarburs a Utxesa.JORDI ECHEVARRIA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La junta general de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues, que subministra aigua de boca a 24 municipis d’aquesta comarca, el Segrià i Senan, a la Conca de Barberà (Tarragona), va acordar dimecres presentar un contenciós administratiu contra la Paeria de Lleida per l’abocament d’hidrocarburs que es va produir el 4 de juliol i que va desembocar al Canal de Seròs i Utxesa i va deixar aquestes poblacions sense subministrament durant deu dies (vegeu el desglossament). L’organisme la considera responsable del mal estat de la xarxa de clavegueram del polígon industrial El Segre, on es va originar l’abocament, que el va derivar a la Clamor dels Canals, al Canal de Seròs i a l’embassament d’Utxesa. Segons el president de la Mancomunitat, Francesc Esquerda, si les conduccions haguessin estat en bones condicions, l’abocament hauria acabat a la depuradora de la partida del Sot de Fontanet de la capital del Segrià i no hauria provocat perjudicis.

La Mancomuntat d’Aigües ha arribat a aquesta conclusió després d’analitzar les actes que van aixecar en el seu dia els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els serveis d’emergències de Bombers i dels Agents Rurals i que s’han estat estudiant durant mesos fins a arribar a aquesta conclusió. “L’abocament es va filtrar des d’alguna indústria al clavegueram de la zona industrial que no va respondre al circuit per evitar contaminacions”, va indicar. “Això ens va ocasionar greus molèsties en el servei de proveïment a més d’una despesa de 50.000 euros només en personal, analítiques i tractar amb carboni actiu.” L’abocament es va detectar el diumenge 4 de juliol a primera hora del matí a la zona de les comportes del Canal de Seròs i va poder ser controlat al pantà d’Utxesa, a Torres de Segre, cap a les cinc de la tarda.

Encara avui se’n desconeix l’origen exacte, va remarcar Esquerda. L’abocament va circular durant el dia per 24 quilòmetres del canal fins a Torres, on els Bombers i els Rurals, en col·laboració amb personal d’Endesa, van poder contenir el combustible. Les tasques de neteja van començar l’endemà i es van prolongar més de tres dies.

L’ACA va donar per resolt l’abocament el dia 9, encara que els pobles van seguir sense poder beure aigua ja que la Mancomunitat va mantenir les restriccions per seguretat i ja llavors va exigir responsabilitats. “No és possible que ningú les assumeixi. Per això, després del suport de l’assemblea, presentarem la denúncia ben aviat”, va dir Esquerda.

La Generalitat va donar per resolt el cas en set dies

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va donar per finalitzada la neteja d’hidrocarburs a Utxesa el 8 de juliol, encara que els 24 pobles del Segrià i les Garrigues van seguir sense beure aigua per precaució. Va considerar que no hi havia rastre de combustible ni olis al Canal de Seròs ni al pantà, de manera que “va tancar l’episodi” encara que van seguir les investigacions de les possibles causes i origen fins al setembre passat. Tanmateix, la Mancomunitat va normalitzar el servei el 13 de juliol després de diverses analítiques diàries que van garantir que l’aigua es podria consumir i utilitzar per cuinar.

Ja llavors va demanar restablir la investigació per conèixer l’autoria de l’abocament tenint en compte el gran impacte ambiental. En el cas de Torres de Segre, que capta l’aigua de boca directament del pantà d’Utxesa, no es va poder restablir el servei fins passats dos mesos ja que els resultats de les analítiques no van ser favorables fins al 3 de setembre. Aquest ajuntament també exigeix depurar responsabilitats.

Consultat per aquest diari, el consistori de Lleida no s’ha pronunciat sobre aquests extrems.

tracking