L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell de Mollerussa s'adapta per divulgar la modernització de la infraestructura

La Fundació Canals d'Urgell adaptarà el seu Espai Cultural per donar a conèixer a la ciutadania el projecte de modernització de la infraestructura hidràulica. I és que un dels principals reptes que té la nova fundació de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell és "obrir-se a la societat" i donar a conèixer els projectes de futur vinculats al territori, explica la seva directora, Maribel Pedrol. Amb aquest objectiu, la sala gran d'exposicions de l'equipament, ubicat a la seu de la comunitat a Mollerussa, s'adaptarà per acollir un muntatge que expliqui el procés de modernització del canal. De moment, s'han recuperat les visites guiades a escoles i particulars on també s'explica els projectes de futur d'aquesta infraestructura.

Amb l'objectiu de divulgar el projecte de modernització dels Canals d'Urgell i que la gent conegui la tasca que realitza la comunitat de regants, el mes de maig passat es va constituir la Fundació Canals d'Urgell. Des de llavors, la nova entitat ha passat a ser l'encarregada de gestionar l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, que és la seva eina principal per portar a terme aquesta tasca divulgativa.

"El projecte de modernització dels Canals d'Urgell és molt important perquè el territori pugui continuar tirant endavant, pensem que l'única aigua que tenim a casa nostra és la del canal, i necessitem donar-ho a conèixer", explica la directora de la fundació, Maribel Pedrol, qui fou directora de l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell durant 13 anys, des de la seva inauguració l'any 2003 fins al 2006. De fet, Pedrol considera que en els darrers anys l'Espai Cultural del canal "s'havia quedat ancorat al passat" i havia perdut la visió de futur, de "saber cap on anem". "Fins ara s'explicava l'avanç, el durant i el després de la construcció del canal fins a la segona meitat del segle XX. Ara volem continuar explicant aquest passat però conscients que el que necessita el territori és saber com estem i on anem", afirma. Amb aquest objectiu, en els propers mesos la sala gran d'exposicions acollirà una nova mostra sobre la modernització. "Entrarem a la sala i entendrem amb imatges tot el que ha de significar aquest canvi", diu Pedrol.

A la vegada, l'exposició que hi ha en aquest espai, dedicada a les persones que han tingut relació amb el Canal d'Urgell, es traslladarà a la sala petita d'exposicions, on fins ara s'hi feien els tallers infantils. Així mateix, l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell ha reiniciat aquest curs les visites a escoles i particulars després de les restriccions derivades de la pandèmia. Durant la ruta, a més de la història, també s'explica el procés de modernització i el canvi que suposarà per la gent del territori.

D'altra banda, la visita guiada pels més petits ha incorporat la figura d'un titella, el canaler Isidor, que s'encarrega d'explicar la transformació del secà al regadiu del territori i també ensenya als infants a aprendre a utilitzar l'aigua correctament.

Projecte de país

Des de la comunitat de regants entenen la modernització del Canal d'Urgell com un projecte estratègic de país, que ha de garantir la sobirania alimentària i d'aigua.

Per una banda, això requereix d'una aposta política ferma, però també la necessitat de fer una mirada al passat per poder explicar el present i el futur d'aquesta infraestructura que al segle XIX va transformar completament el territori.

En aquest sentit, el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha recordat Catalunya ha d'importar el 60% dels aliments que consumeix. Per això, diu que la modernització és un "gran projecte de país", ja que permetrà produir tots els aliments que el país necessita. El projecte de modernització té un import total previst de 1.420 milions d'euros i transformarà les 75.000 hectàrees d'àrea regable que abraça el canal al llarg d'un total de cinc comarques de Ponent. Actualment el Departament d'Acció Climàtica ja té en marxa els primers quatre projectes de modernització, que de cara al 2022 han de permetre iniciar les obres en 10.000 hectàrees amb una inversió de 110 milions d'euros. El projecte està pendent dels ajuts europeus del fons Next Generation.