Només hi haurà pisos turístics en municipis que els admetin i on no, tancaran en 3 anys

La Generalitat limitarà l’ús d’habitatges com a allotjament turístic només als municipis que ho autoritzin de forma expressa a la planificació urbanística, i aquests només podran fer-ho si acrediten que tenen prou immobles per a residència habitual de la seua població. Les cases i pisos que ja tenen autorització per allotjar turistes, més de 3.400 a Lleida, hauran d’obtenir una nova llicència si el seu ajuntament ho permet; o bé cessar l’activitat en un termini d’entre tres i deu anys. Així ho preveuen una sèrie de canvis a la llei d’Urbanisme que Esquerra Republicana i Junts, socis al Govern, volen introduir a través d’esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres que acompanyarà els pressupostos.

Aquestes han rebut el vistiplau de la ponència parlamentària, la qual cosa pràcticament en garanteix l’aprovació. Aquesta reforma es planteja quan els habitatges d’ús turístic (HUT) ja sumen més de 19.000 places a Lleida, gairebé tantes com llits tenen els hotels de la província, més de 19.800. A aquesta modalitat d’allotjament s’han afegit aquest any la d’habitatge turístic compartit, que permet llogar a turistes habitacions del mateix immoble habitual.

Municipis com Vielha, Bossòst, Àger i Bellver de Cerdanya han posat en marxa moratòries i normes municipals per posar límit a aquest tipus d’allotjaments en els últims anys (vegeu les claus). Ara la reforma que plantegen ERC i Junts representa invertir aquest escenari: els ajuntaments hauran d’elaborar plans per poder acollir pisos d’ús turístic en lloc de per restringir-los. Les esmenes proposen un període transitori de tres anys amb “caràcter d’indemnització per a tots els afectats” pels canvis en el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic.

Més enllà d’aquest termini, els titulars d’aquests allotjaments podran predir una pròrroga de set anys als ajuntaments. Per tal d’obtenir-la, hauran d’acreditar que els tres anys inicials d’activitat “no compensen” la pèrdua de la llicència que ja tenien atorgada.Als municipis que sí que atorguin llicències per a habitatges d’ús turístic, aquests tindran una vigència de cinc anys, prorrogables en la mesura que ho permeti la planificació urbanística de cada localitat. En tot cas, la concessió de permisos per a aquests allotjaments no podrà “posar en risc el desenvolupament urbanístic sostenible”, segons el text de les esmenes.

Moratòria per a incineradores i molins a 500 metres de cases

A més de plantejar canvis a la llei catalana d’Urbanisme, les esmenes a la llei de mesures fiscals i financeres que han rebut el vistiplau de la ponència parlamentària inclouen altres qüestions que afecten les comarques de Lleida. Una d’aquestes és la moratòria a noves incineradores de residus que va anunciar mesos enrere el departament d’Acció Climàtica. La conselleria espera aplicar-la al projecte de Nova Tracjusa, que pretén obtenir gas d’escombraries i utilitzar-lo com a combustible per assecar purins a Juneda.

El promotor rebutja que això sigui incineració. També inclou canvis al decret llei de renovables que Junts va pactar amb ERC per validar aquesta norma al Parlament. Suposen eliminar restriccions a parcs eòlics, amb mesures com permetre molins a cinc-cents metres d’habitatges en lloc d’un quilòmetre que han xocat amb oposició veïnal i ecologista (vegeu SEGRE d’ahir).