ESNOTICIA
Apugen les taxes de les escombraries, es congela la resta i desapareix l'IBI de l'autopista
Nou increment del rebut de l'aigua i impostos sense variacions a l'ajuntament de la capital
Pisos en construcció al barri de Ciutat Jardí de Lleida.
El 2022 serà el primer any després de cinc en què els 16 municipis del Segrià i les Garrigues pels quals passa l’autopista AP-2 deixin d’ingressar 1,3 milions d’euros per l’IBI que pagava la concessionària, Abertis, des que el 2016 va finalitzar la bonificació que havia tingut fins llavors del 95% de l’impost. L’1 de setembre es van aixecar les barreres dels peatges al finalitzar la històrica concessió i la gestió va passar a l’Estat, exempt del pagament de l’impost. Els 16 municipis encara van recaptar la part proporcional de l’impost entre el gener i l’agost del 2021.
Per al 2022, aquesta minva afecta els mateixos pressupostos municipals que, com en el cas de Castelldans, s’han hagut de reduir. Més enllà de l’autopista, l’IBI ha registrat modificacions en algunes ordenances municipals del 2022 per penalitzar els habitatges buits o bonificar la seua entrada al mercat del lloguer.
Pel que fa a la resta de taxes, les que més varien són les de la recollida d’escombraries, que van a l’alça (entre un 10 i fins a un 20%, per exemple, a Tàrrega), d’acord amb la pujada del cànon de residus de la Generalitat, mentre que en general els altres impostos municipals es congelen, tret de notables excepcions (vegeu les claus). Per exemple, Balaguer manté les taxes i puja un 10% la de les escombraries, la mateixa pujada que a Mollerussa, on bona part de la resta es preserven.A Lleida ciutat, les taxes municipals es mantindran congelades el 2022, amb l’excepció de la tarifa de l’aigua, que aquest any ja va augmentar un 3% de forma general.
La quota fixa mensual pujarà un 3%, mentre la de l’aigua consumida no variarà per a les famílies que gasten fins a un màxim de 9 metres cúbics mensuals, però es dispararà per a la resta de trams més elevats. Així, la tarifa del bloc de consum d’entre 9 i 15 metres cúbics al mes s’encarirà un 10%; la d’entre 15 i 18 m3, un 15%; i la fixada per a tota la despesa que excedeixi aquests 18 m3 mensuals, un 20%. Segons l’equip de govern de la Paeria, un 87% dels usuaris només gasten un màxim de 9 metres cúbics.
Difícil gestació de les ordenances a Lleida
Les ordenances fiscals de Lleida ciutat per l’any que ve van tenir un part ple de dificultats, ja que la falta de suports va obligar inicialment el govern a deixar la seua proposta sobre la taula. Finalment va arribar a un acord in extremis amb els seus exsocis del Comú. Al marge de la congelació general, introdueix un sistema de recàrrec i bonificació de la taxa d’escombraries als llocs on s’aplica la recollida porta a porta: Ciutat Jardí i part de Pardinyes i Balàfia.
Els que ho facin molt bé tindran una rebaixa del 20% i els que ho facin malament, un recàrrec del 40%. Però encara que la baremació es posarà en pràctica l’any vinent, no entrarà en vigor fins al 2023.D’altra banda, el rebut de l’aigua de Lleida (vegeu el text central) inclou la taxa de clavegueram, que sí que pujarà per a tothom, després que aquest any també s’hagi incrementat un 30%. En aquesta ocasió, per al bloc de 0-9 m3 pujarà un 15%, però als tres blocs restants es dispararà ni més ni menys que un 120%, malgrat que el seu import és reduït en comparació al de l’aigua.
L’aprovació d’aquestes tarifes va resultar complicada, ja que va comptar amb els únics vots a favor d’ERC i l’abstenció de Junts, el seu soci de govern, del PSC i el Comú. Les ordenances de la Paeria hauran de ser ratificades en un ple dilluns i tenen prou suports. Van al marge dels pressupostos per al 2022, vinculats a la qüestió de confiança a Miquel Pueyo.
Els consistoris reformen la plusvàlua per tornar-la a cobrar
Els ajuntaments han començat a aprovar ordenances per tornar a cobrar l’impost de plusvàlua, després de la sentència del Constitucional que va declarar nul·la a l’octubre la fórmula utilitzada fins llavors per calcular-ne l’impost. A la pràctica, aquesta sentència judicial va fer impossible cobrar aquest gravamen fins que el Govern central va aprovar al novembre un nou mètode de càlcul, que ara els consistoris incorporen a les ordenances fiscals. Això ha suposat un període en què els consistoris lleidatans no han pogut cobrar la plusvàlua, que suposa entre 8 i 11 milions a l’any a la província.
Per la seua part, el consistori de Torrelameu va optar per derogar-la.
