La Segarra, epicentre de la industrialització i les crisis

L’any 2000 l’economista de Cervera Ramon Ramon publicava un article al volum La Segarra i l’Urgell tan a prop i tan lluny, en el qual contrastava la tipologia d’empreses històricament existents a la Segarra i les de l’Urgell. Mentre que a la Segarra marquen el nord unes quantes macroempreses el tancament de les quals provoquen grans alts i baixos econòmics, l’Urgell està format per una xarxa de petites i mitjanes empreses que es van rellevant en el temps generant més estabilitat econòmica al territori. De fet, el cas de l’Urgell és extrapolable a la resta de capitals del Pla de Lleida.

En canvi, el cas de la Segarra és històricament singular. Ho veiem a Cervera ja amb les històriques crisis dels anys 70 del Sindicat, Iberia, 3VVV i Ferrocolor, totes entre 500 i 1.500 treballadors; també en el cas de Lear el 2002, i posteriorment, l’any 2009 amb L’Agudana, que també va arribar a tenir més de 350 treballadors. Igualment traslladable és el cas de Guissona, una població de 7.300 veïns amb una única empresa de 5.000 treballadors; o també Torà, on Leds C4 manté una plantilla de 350 treballadors en un poble de 1.000 veïns, i anteriorment ho va ser Furas; i finalment Sant Guim de Freixenet, on amb els mateixos veïns té en Piensos Yak una empresa amb més de 200 treballadors, i anteriorment els va tenir Fico Cables o Gabarró.