MUNICIPIS INICIATIVES
Els Plans de Sió projecta millorar els seus 11 pobles per atreure més veïns
Comportarà una inversió d'uns cinc milions i actuaran en carrers, places i serveis || El municipi ha perdut fins un 40% de la població des dels anys vuitanta
Imatge del nucli de l’Aranyó, als Plans de Sió, on viuen només cinc persones.
Els Plans de Sió projecta una millora dels seus onze nuclis per atreure nous veïns com per exemple treballadors de bonÀrea i arrelar aquelles persones que s’han instal·lat al municipi durant la Covid. L’ajuntament ha encarregat un estudi per millorar carrers i places i la xarxa d’aigües i desaigües. Segons l’alcalde, Xavier Pintó, es tracta d’un projecte marc que tindrà un cost d’uns cinc milions d’euros i que haurà d’afrontar-se per fases.
Són poblacions molt envellides i que des dels anys 80 han anat perdent fins un 40 per cent dels seus veïns. Així, el 1980 el municipi comptava amb 800 habitants i en l’actualitat són 491. Amb tot, va assenyalar Pintó, en els tres últims anys s’ha registrat certa recuperació, especialment a Hostafrancs, Mont-roig i les Pallargues.La falta d’habitatges a Guissona ha portat que molts treballadors de bonÀrea hagin optat per instal·lar-se en pobles de l’entorn.
“A la Segarra, de forma directa o indirecta, la major part de la feina surt de bonÀrea”, va apuntar Pintó. A més, segons l’alcalde, la Covid ha portat que veïns de l’entorn de Barcelona hagin traslladat la seua residència fixa al municipi per buscar millor qualitat de vida.
Un nucli amb un sol veí i dos més amb menys de deu
Als Plans de Sió hi ha tres pobles molt petits: Muller, amb una sola habitant; l’Aranyó, on viuen cinc persones; i Ratera, amb set veïns. Els nuclis més grans són les Pallargues, amb 139 habitants, i Hostafrancs, amb 160. Segons l’alcalde, Xavier Pintó, són poblacions amb bons accessos a les principals vies de comunicació de la comarca. Amb tot, són pobles on cal posar els serveis al dia amb obres que venen obligades pel fet que n’hi ha alguns sense xarxa de desaigües i amb carrers pendents d’asfaltar, i altres en els quals les actuacions han quedat obsoletes ja que es remunten a l’època de la transició democràtica. En aquest sentit, Pintó va apuntar que “avui la gent prefereix establir-se en llocs on hi hagi bons serveis”. Segons Pintó, el potencial del municipi depèn, d’una banda, de l’ocupació a bonÀrea, i per una altra, de potenciar el sector turístic.
