RENOVABLES PLANIFICACIÓ
La meitat de l'energia neta de Lleida, en mans de l'Estat i el Govern ho veu inevitable
Jordà dona per fet que part de les centrals solars i eòliques es faran sota autorització estatal || Al marge de les exigències de la Generalitat, com ja fan promotors de molins i panells solars
Panells solars al monestir de les Avellanes - El monestir de les Avellanes s’ha sumat a l’autoconsum d’energia amb la instal·lació de panells solars a les teulades. L’objectiu és reduir el consum d’electricitat procedent de la xarxa el ...
Gairebé la meitat de l’energia renovable en tràmit a les comarques de Lleida està sota el control de l’Estat, al tractar-se de centrals solars i eòliques que superen els 50 MW de potència, el llindar a partir del qual l’autorització passa a ser de competència estatal. Els promotors no estan subjectes a requisits de la Generalitat com informar els ajuntaments i buscar acords amb el territori, una cosa que xoca amb la política energètica catalana i distorsiona la planificació territorial que l’Executiu català preveu aprovar aquest any. Tanmateix, el departament d’Acció Climàtica ho accepta com una cosa inevitable.
Una central solar i tres d’eòliques en tramitació davant de l’Estat sumen actualment 253 MW de potència a Lleida, el 47% del previst a tota la província. La resta, 284 MW, depèn de la Generalitat. Sota el decret que l’Executiu català va aprovar a l’octubre, només s’han autoritzat fins ara dos petites plantes solars a tot Catalunya: una a Anglesola, pendent d’iniciar obres en els propers mesos, i una altra a Ulldecona.
Tanmateix, s’espera que més projectes de competència autonòmica es desbloquegin en les properes setmanes després de passar més de tres mesos paralitzats. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, dona per fet que part dels projectes d’energies renovables en territori català quedaran fora del control de l’administració catalana. “Tothom està en el seu dret a presentar-los, uns davant de la Generalitat i altres davant de l’Estat”, va afirmar ahir.
En la mateixa línia es va pronunciar la directora de l’Institut Català de l’Energia (Icaen), Marta Morera, encara que va subratllar que els projectes que no tinguin acord amb el territori poden enfrontar-se a més dificultats al xocar amb rebuig social. Jordà i Morera van presentar un estudi sobre el sistema energètic català fins al 2050. Aquest document no contempla les línies de molt alta tensió des d’Aragó que promou Forestalia ni tampoc les nuclears a partir del 2030 per garantir el proveïment d’energia.
Una extensió de renovables com la del Pla per tancar nuclears
L’estudi que va presentar la Generalitat veu viable assegurar el subministrament elèctric de Catalunya sense posposar el tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, previst per al 2030. Les previsions del Govern per a la pròxima dècada apunten a un desplegament de panells solars i molins que ocuparia unes 30.000 hectàrees, superfície similar a la del Pla d’Urgell. Per al 2050 s’espera que aquesta extensió arribi a 80.000 hectàrees, similar a la de tota la comarca de les Garrigues.
Jordà i Morera van recalcar que per assolir aquests objectius no n’hi haurà prou amb l’autoconsum elèctric en teulades d’edificis i van apuntar que s’ha de complementar amb grans instal·lacions de panells solars i molins (entre aquests, 1.000 MW d’eòlica marina), hidrogen verd i eficiència energètica.
