ENERGIES NETES
Deu promotors renuncien a construir setze centrals eòliques i solars a Lleida
Una desena de promotors d'energies renovables han desistit de construir setze centrals solars i eòliques a Lleida. Són una de cada deu instal·lacions de panells solars i molins previstes fins ara. Les empreses s'han acollit als terminis que Estat i Generalitat els van donar per renunciar-hi sense perdre les fiances milionàries que havien dipositat.
Setze projectes d’energies renovables no veuran la llum a Lleida. Una desena de promotors han renunciat a construir onze centrals solars i cinc d’eòliques que tramitaven a la Generalitat. S’han acollit als terminis que l’Executiu català i l’Estat els van donar per desistir sense perdre les fiances milionàries dipositades durant el procés d’autorització. Les instal·lacions desistides suposen una de cada deu plantes de plaques fotovoltaiques i molins de vent previstes a les comarques lleidatanes, i sumen 364,5 MW.
Cinc projectes desistits corresponen a tres centrals solars a les Garrigues i dos d’eòliques al Segrià promogudes per filials de Forestalia. Aquest grup és objecte de polèmica pels seus plans per a línies de molt alta tensió (vegeu el desglossament). Tres més són de l’energètica Naturgy, que impulsaven molins en terrenys de la Segarra que es disputen Siemens Gamesa, Samca i Green Capital Power.
També ha decaigut el projecte d’una filial de la firma alemanya Q Cells per a una planta solar a Castelldans. La resta són instal·lacions fotovoltaiques menors en mans de set promotors. Les fiances recuperades, de 40.000 euros per cada MW, ascendirien a més de 14 milions.Forestalia i altres promotors es van acollir a l’opció de desistir sense penalitzacions que l’Estat va oferir al desembre per a projectes que haguessin xocat amb impediments durant la tramitació.
La Generalitat va obrir el seu a l’octubre, quan va aprovar el decret que va obligar a reiniciar el tràmit de gairebé totes les centrals solars i eòliques sota noves regles, com buscar acords amb el territori. Qui no pogués o volgués fer-ho, tenia tres mesos per renunciar sense perdre la fiança. Els que han pres aquest camí poden tornar a demanar permisos en el futur. A tot Catalunya, les renúncies inclouen vuitanta-dos projectes i una potència de 2.685 MW.
Grans plantes d’Alcarràs, davant d’Urbanisme
La comissió d’Urbanisme de Lleida sotmetrà avui a aprovació els projectes de les cinc grans centrals solars que estan actualment en tramitació a Alcarràs: les quatre del grup Ignis i la de Solaria. Cada una té una potència prevista de 50 MW, amb la qual cosa sumarien 250. Es tracta de gairebé la meitat de la prevista entre totes les plantes fotovoltaiques i eòliques que es troben ara en procés d’autorització a les comarques lleidatanes.
Aquests cinc projectes arribaran a la comissió després d’un acord per compartir una única línia elèctrica per evacuar l’energia dels seus panells solars i reduir així l’afectació al territori. La Generalitat va exigir també als promotors que la soterressin, un canvi en el qual ja podrien estar treballant (vegeu SEGRE d’ahir).Tant aquests camps de plaques solars com les línies d’evacuació han xocat amb oposició veïnal i ecologista al Segrià. Es plantegen en un moment en què Forestalia ha iniciat els tràmits per a tres línies de molt alta tensió que també han despertat rebuig, una al Pallars Jussà i dos a través de les comarques de pla.
Totes tenen una mateixa funció: transportar fins a Barcelona l’energia de parcs eòlics i solars d’Aragó. El promotor ha comunicat a càrrecs públics de Lleida la retirada d’una d’aquestes, la que aniria des de Massalcoreig fins a Ciutadilla (vegeu SEGRE del 2 de febrer). Tanmateix, consistoris, entitats i particulars presenten al·legacions perquè l’expedient encara segueix en exposició pública i encara no s’ha retirat. Així mateix, partits i plataformes organitzen mobilitzacions de protesta.