La falta de secretaris s'agreuja amb la jubilació del 50 per cent dels funcionaris

Ajuntaments i col·legis professionals han començat a alertar de la falta de secretaris, interventors i tresorers a l'administració local. Són peces clau per assegurar qualsevol tràmit i assessorar sobre la legalitat de totes les actuacions. Dels setanta-un funcionaris que hi ha a Lleida, trenta estaran en edat de jubilació d'aquí a cinc anys.

Quedar-se sense secretari o interventor suposa una catàstrofe per a un ajuntament. En el 90% dels municipis de Lleida (215 dels 231 tenen menys de 5.000 habitants), aquestes dos figures es reuneixen sota un únic professional, per la qual cosa la seua marxa és un doble drama. El secretari interventor és qui assessora, autoritza i fiscalitza qualsevol activitat dels ajuntaments que suposi un pagament o una contractació. No són “secretaris de l’alcalde”, com alguns suposen, sinó fedataris d’una corporació local la figura dels quals passa generalment desapercebuda.

Per mida o per pressupost, seixanta-set ajuntaments de petits municipis de Lleida estan exempts de contractar un secretari interventor i recorren al Servei d’Assessorament Tècnic (SAT) dels consells comarcals o de la Diputació, que habitualment comparteixen diversos municipis, per cobrir aquesta feina. La resta de corporacions sí que han de comptar amb una figura d’aquestes característiques. Tanmateix, segons dades de la direcció general d’Administració Local de la Generalitat, hi ha fins a 195 places vacants (que no ocupa cap funcionari en propietat) entre ajuntaments, consells i Diputació, de les quals més d’un centenar les ocupen interins en una situació de provisionalitat que no afavoreix l’estabilitat de l’administració local.

Del total, només setanta-un secretaris interventors són funcionaris d’habilitació estatal a Lleida i al ritme que van les convocatòries d’oposicions la situació està lluny de millorar.

L’Estat va recuperar la competència per convocar els exàmens i a la convocatòria del 2019 (les proves de la qual es duen a terme ara) només van sortir dos-centes places per a tot l’Estat. Les jubilacions amenacen a més d’agreujar l’escassetat de secretaris municipals: en els últims cinc anys hi ha hagut vint-i-vuit jubilacions i se n’esperen trenta més en els pròxims cinc anys, per la qual cosa en el lustre que ve es perdran gairebé la meitat dels efectius, explica Cristian Cimadevilla, president del col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Lleida. “El 2019, dos van aprovar les oposicions. Des d’aleshores, res.”

Alguns ajuntaments ja han tingut problemes per l’absència d’un secretari o un interventor. El cas que més crida l’atenció és el de Balaguer, on una plaça ben remunerada (57.000 € anuals) no s’ha traduït en demanda per ocupar-la. Els problemes per cobrir la secretaria i la intervenció han dificultat la presentació de pressupostos o la convocatòria de les places del mercat setmanal, que ha perdut unes cinquanta parades en quatre anys.

El món local està en alerta i adverteix les administracions supramunicipals que han de posar-hi solució. Si no hi ha secretari, “l’ajuntament es paralitza, no es poden pagar factures a proveïdors ni les nòmines del personal. En moltes ocasions, si l’ajuntament no té personal auxiliar, no poden aprovar-se decrets o enviar un edicte” al Butlletí Oficial, explica Lídia Carbonell, secretària de l’ajuntament de la Pobla de Segur i membre de la junta del col·legi professional. Segons Patricia Ramírez, del SAT de l’Alt Urgell, l’absència de professionals, sobretot en municipis petits, es deu “a la falta de suport, a l’elevada responsabilitat i que no hi ha un equilibri entre aquesta responsabilitat i les retribucions”.

El sou explica en part per què a les zones rurals és més difícil que els secretaris es quedin. El salari base està marcat per llei, però els complements els decideix l’ajuntament. Aquesta situació porta les administracions fins i tot a competir entre elles per un funcionari o un interí. En el curiós cas de Balaguer, la interventora se’n va anar a la Diputació per ocupar una plaça de tresorera; el viceinterventor de la Diputació va anar a Balaguer com a secretari i el secretari de Balaguer, a la Paeria de Lleida com a oficial major

LA COMPETÈNCIA PER CONVOCAR PLACES ANIRÀ A LA BILATERAL

Montse Fornells, Directora General Administració Local

Quines mesures s’han de prendre per pal·liar el dèficit de secretaris i interventors municipals? Abans que res, comparteixo amb el sector el diagnòstic sobre la situació. Intentarem obrir una borsa d’interins al més aviat possible, al març o a l’abril. Caldrà reduir terminis en relació amb l’última borsa (que va tardar un any a resoldre’s) i intentarem que hi hagi formació prèvia als exàmens.

A què atribueixen la falta d’aquests professionals? Es tracta d’un problema de país. A Catalunya no hi ha tanta vocació de ser funcionari. Quan les places es convocaven des de Catalunya, van venir molts candidats procedents de València, per exemple. No hi ha gaire tradició. El trasllat de la convocatòria dels exàmens a Madrid ha agreujat aquesta situació.

Què s’ha de fer? Hem detectat que hi ha molt desconeixement al voltant d’aquesta professió, així que volem treballar amb les universitats per donar-la a conèixer. És una bona sortida per als llicenciats en Dret o Polítiques, per exemple.

Com veu la situació a Lleida? Molts dels que aproven no demanen Lleida com a destinació prioritària. Potser també hi ha salaris una mica més baixos que en altres llocs per la mida dels ajuntaments o el pressupost local. El més habitual és que els habilitats nacionals estiguin en ajuntaments de municipis més grans.

Aquest problema s’agreujarà amb les jubilacions. Sí, molts alcaldes estan avisant ara que d’aquí a quatre anys o menys hi haurà molts secretaris municipals en edat de jubilar-se. És la generació del baby boom.

Com preveuen recuperar la competència per convocar els exàmens a funcionari? Es va voler negociar amb els pressupostos del 2022 i no es va poder. El País Basc sí que ho va aconseguir. Actualment la previsió és que es tracti a la pròxima reunió bilateral que hi haurà entre l’Estat i la Generalitat.

ELS AJUNTAMENTS PERDEN AJUTS PER MANCA DE PERSONAL

El col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers (CSITAL) rep cada vegada més trucades d’alcaldes i regidors comunicant la baixa del seu secretari i demanant ajuda. No tots poden acudir al SAT: els consells comarcals tenen trenta-sis tècnics en aquest servei i la Diputació, tres més. En tot el Segrià hi ha una SAT que ja cobreix de quatre a cinc ajuntaments.

El president del CSITAL, Cristian Cimadevilla, adverteix que la falta de personal provoca que els ajuntaments perdin ajuts d’altres administracions per a obres fins i tot ja fetes o serveis perquè no ho demanen a temps, no es fan les contractacions o no es justifiquen bé. Tant és així que el col·legi de secretaris ha advertit en diverses ocasions que els fons Next Generation poden passar de llarg dels ajuntaments. A més, la dificultat per trobar personal qualificat i els problemes dels nouvinguts per assumir una ingent tasca han portat el col·legi a acordar diverses mesures.

A proposta d’una de les col·legiades, s’està creant la figura de l’acompanyant: un secretari interventor d’habilitació nacional amb experiència tutoritzarà el treball dels que comencin i requereixin més assessorament. De moment, s’han presentat setze voluntaris. A més, dissenyen amb la Universitat de Lleida un títol d’expert en dret local: “Tenim un projecte per preparar oposicions a través de la UdL”, explica Cimadevilla.

El projecte va dirigit a acabats de llicenciar en carreres com Dret o Econòmiques que contemplin les oposicions a secretari com una sortida natural a la seua formació. La universitat crearà el títol d’expert en dret local i expert en dret local avançat, que s’atorgarà als alumnes que hagin adquirit determinats coneixements encara que no hagin aprovat les oposicions.

Al marge d’aquestes iniciatives, tant Cimadevilla com Eva Forcat i Lídia Carbonell, de la junta del CSITAL, afirmen que per superar aquesta situació és imprescindible la implicació de l’administració supramunicipal, a la qual han demanat la creació de més places de SAT.

“El sou mitjà és de 45.000 euros a l’any. Està ben remunerat i són feines que no es poden deslocalitzar”, van recalcar.