BOMBERS EMERGÈNCIES
Rècord de rescats a Lleida davant de l'auge de les activitats de muntanya
L'any passat n'hi va haver 397, un 21% més que el 2020 i el doble de fa una dècada
Imatge del rescat del 6 de febrer passat de dos excursionistes ferits a la Vall Fosca.
Els Bombers de la Generalitat van fer l'any passat un total de 397 rescats i recerques al medi natural a les comarques de Lleida, una xifra rècord. Són un 21% més que el 2020 i més del doble que fa una dècada. El principal motiu és l'augment d'afluència de persones en zones naturals incrementada, en part, per la pandèmia.
Els Bombers de la Generalitat van fer l’any passat un total de 397 rescats i recerques al medi natural a les comarques de Lleida, una xifra rècord.
Aquest registre supera en un 21% el que hi va haver el 2020 (328) i és més del doble del que hi havia fa una dècada. Per exemple, el 2012 van ser 133 i el 2013, 169. Aquest augment es deu principalment a l’afluència de persones més gran a espais naturals, principalment de muntanya.
Això ha suposat un increment d’activitats com l’excursionisme, el barranquisme, l’escalada o la recerca de bolets. Aquest auge, a més, s’ha vist accentuat en els dos últims anys per la pandèmia, amb un augment del turisme i les activitats de lleure en zones de muntanya. Per comarques, la Val d’Aran és, de lluny, la que ha registrat més intervencions, amb 102, seguida del Pallars Sobirà (78), l’Alt Urgell (46), l’Alta Ribagorça (46), la Noguera (39), el Pallars Jussà (33), el Solsonès (21), el Segrià (16), les Garrigues (10), l’Urgell (3), la Segarra (2) i el Pla d’Urgell (1).
Pel que fa a la tipologia, van ser 278 rescats de muntanya, 87 recerques de persones perdudes, 30 rescats en rius, barrancs i llacs i dos casos de rescats en pous i coves. A Catalunya, la xifres de l’any passat també van ser de rècord, amb 1.956 intervencions.Aquest augment ha suposat la creació l’any passat d’un nou model multidisciplinari Bombers-Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per millorar l’atenció. La principal novetat és que l’equip de rescat incorpora un metge especialista en urgències del SEM.
En aquest sentit, val a recordar que Lleida compta amb una base dels GRAE, la unitat especialitzada en rescats, a la Seu d’Urgell, que té una subseu a Tírvia, al Pallars Sobirà. A més, els Pompièrs d’Aran també tenen equips d’aquestes característiques a Vielha. Això suposa que en qüestió de minuts poden arribar a tots els punts del Pirineu, on es produeixen la gran majoria de casos. Malgrat l’augment d’intervencions, el cobrament de rescats per negligències continua sent anecdòtic. Des de l’any 2019 només se n’han tramitat 14, dos dels quals a Lleida.
Només s’han sancionat dos casos negligents a les comarques lleidatanes
La Generalitat només ha tramitat el cobrament de 14 rescats a Catalunya, dos dels quals a Lleida, des que l’octubre de l’any 2009 va entrar en vigor la taxa per sancionar conductes negligents. Concretament, el primer va tenir lloc el maig del 2013 quan es va multar el conductor d’un vehicle que va quedar atrapat al riu Segre a la partida de Rufea de Lleida.
Va ser motivat perquè el conductor va travessar amb el seu cotxe de forma imprudent el riu. L’afectat va acabar pagant 1.229 euros pels recàrrecs al no abonar la multa de 988 euros de forma voluntària. El segon va ser el d’un fals ofegament que es va denunciar el 24 d’abril del 2018.
Un home va trucar al 112 per alertar que la seua dona s’estava ofegant després de caure al riu juntament amb unes altres dos persones que s’havien tirat per rescatar-la a Torres de Segre. Els Mossos van localitzar la dona una hora després al seu lloc de treball. En el dispositiu del rescat van participar tres dotacions i un helicòpter, la qual cosa va suposar una despesa de 9.866,51 euros.
La Generalitat va iniciar fa un any la via judicial davant de l’impagament. Si s’executa un embargament, serà l’import més gran cobrat fins ara a Catalunya per un rescat. De moment és el d’un esquiador atrapat per una allau fora pistes amb accés tancat a Masella, que va pagar 2.393 euros.Els dos últims expedients es van obrir el març del 2020, quan va entrar en vigor l’estat d’alarma.
Un és el rescat de dos excursionistes al refugi de muntanya de Coma de Vaca, al Ripollès. Un dels afectats ha pagat 1.300 euros i l’altre és a la via executiva. L’altre cas és el rescat d’un ciclista en una pista forestal de Llagostera. La multa ascendia a 6.420 euros però ha estat anul·lada per l’estimació d’un recurs.
