La síndica d'Aran insta a no "demonitzar" el turisme

La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha afirmat aquest dijous que es nega a "demonitzar" el turisme, pel pes que té aquest sector en l'economia. En aquest sentit, ha defensat les polítiques que s'estan duent a terme per fer-lo sostenible. Tot plegat ho ha dit en resposta a les preguntes de diversos grups parlamentaris durant la seva compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals de la cambra catalana per explicar la situació de la Val. Així, ha demanat no vincular el turisme amb la candidatura de Jocs Olímpics d'hivern Pirineus-Barcelona 2030. També ha assegurat que no veu el projecte com una finalitat, sinó com un "instrument" i una oportunitat per "posar al dia" el territori i ha conclòs argumentant: "Ningú ens ha dit quin és el pla B".

Vergés ha reconegut que acollir uns JJOO és una manera de donar a conèixer el territori, però ha destacat que l'Aran ja "viu" dels visitants de la zona. "No podem oblidar que el turisme hi és i no el podem esborrar del mapa", ha afirmat la síndica, per defensar el pla que s'està ideant per reconvertir el sector en futur. Així mateix, ha explicat que també es treballa en la diversificació de l'economia de la Val i ha dit que s'ha de separar aquest debat del de la candidatura olímpica. També ha volgut deixar clar que rebutgen la construcció d'infraestructures "faraòniques" al territori i que volen millores en les existents, com ara les carreteres C-28 i N-230, entre d'altres.

Pel que fa a la consulta sobre el suport als Jocs d'hivern, prevista per aquesta primavera i en la qual podran votar els habitants de l'Alt Pirineu i Aran, Vergés ha demanat que es respecti la seva autonomia en aquesta qüestió. Així, ha defensat parlar del model de territori del futur a través d'un pla de participació ciutadana, on també s'analitzi el paper dels JJOO, en comptes de plantejar una pregunta de "Jocs Olímpics sí o no". En aquest sentit, s'ha preguntat per què no es consulta l'opinió dels aranesos sobre el fet que 600 camions travessin la zona cada dia per acabar concloent que el que cal és buscar l'equilibri entre la sostenibilitat ambiental i l'econòmica i social.

La síndica aranesa ha insistit en què el projecte de Jocs d'hivern s'ha de desvincular del "debat polític i ideològic" per evitar que aquest pugui acabar fracassant "per qüestions partidistes". Mentre, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha recordat que el compromís de fer la consulta es va adquirir en seu parlamentària i ha defensat aquest mecanisme per saber el suport que té la candidatura. Per la seva banda, el secretari d'organització de Junts per Catalunya (JxCat), David Saldoni, ha coincidit amb Vergés en que cal veure els JJOO com un "instrument" i que cal desvincular la possibilitat d'acollir l'esdeveniment "d'idees partidistes".

Des del PSC, el primer secretari de la Federació de Lleida, Pirineu i Aran, Òscar Ordeig, també ha defensat que el que cal debatre és el model territorial, més que tirar endavant una consulta sobre el suport als JJOO. Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Nacho Martín Blanco, ha dit que la síndica d'Aran pot actuar com a "posició facilitadora" per a l'entesa entre Catalunya i l'Aragó respecte al desenvolupament del projecte. Mentre, el diputat de VOX per Lleida, Toni López, ha criticat "la gestió i actitud del Govern" per defensar el projecte.

D'altra banda, el diputat d'En Comú Podem Marc Parés ha insistit en la necessitat que hi hagi un pla de desenvolupament del Pirineu que no estigui vinculat a la candidatura olímpica i presidenta de la CUP al Parlament, Dolors Sabater, ha dit que des de la seva formació no accepten "l'excusa" que sense els JJOO no hi haurà inversions.

L'Aran demana més finançament

En matèria de finançament, la síndica aranesa ha criticat que la millora dels comptes de la Generalitat per aquest 2022 no s'hagi vist reflectida en el pressupost per al Conselh Generau i ha destacat que en el període d'entre el 2010 i el 2022 s'ha produït un dèficit del 84%. També ha reivindicat que s'acceleri el pagament de la dotació addicional inicialment prevista per l'any 2021. També s'ha referit a la gestió de la pandèmia per defensar la importància de l'autogovern en termes d'eficiència i proximitat. Així, ha lamentat les mancances que han patit en aquest àmbit, on van a parar la meitat dels recursos econòmics del govern aranès.

Sobre aquesta qüestió, Vilalta ha explicat que l'aportació s'ha vist incrementada en 3,5 milions d'euros en el pressupost d'aquest any. Pel que fa a la dotació addicional, ha dit que l'objectiu és que al 2023 s'hagi fet efectiu el pagament de la quantitat que s'havia acordat. Tots els grups parlamentaris han volgut donar el seu suport a l'autogovern i les institucions araneses i han manifestat la voluntat de treballar per fer efectiu el traspàs de competències previst per llei. En aquest sentit, Saldoni ha demanat que aquesta mateixa "comprensió" es faci extensiva en les demandes de Catalunya a l'Estat.

Pel que fa a l'aranès, Vergés ha dit que aquesta llengua "és a la UCI" i que el seu ús social està en un 20%, "al límit de la supervivència". Per aquest motiu, ha demanat més recursos, tenint en compte que cal actuar "de forma immediata" per poder revertir la situació. També ha recordat que la legislació preveu que tingui el mateix tracte que té el català a Catalunya, fet que, ha detallat, no queda materialitzat en les partides pressupostàries. Finalment, ha assegurat que la llengua i la cultura són l'eix vertebrador del país. "Si mor la llengua, mor la institució", ha conclòs.

Per la seva banda, Martín Blanco ha preguntat a la síndica sobre el model lingüístic a les escoles de la Val, fent referència a l'aplicació d'un 25% d'hores en castellà. Vergés ha respost que l'aranès és la llengua vehicular i d'aprenentatge a l'Aran i que els alumnes acaben l'etapa d'escolarització coneixent cinc llengües: aranès, català, castellà, anglès i francès. Així, ha deixat clar: "No hi ha un problema lingüístic a l'escola i no volem que hi sigui". Al respecte, Saldoni ha assegurat que a Catalunya tampoc n'hi havia i que aquest s'ha creat perquè "hi ha gent que furga i que intenta presentar denúncies perquè les coses passin".