Cinc mil hectàrees del Segarra-Garrigues ja es poden regar però els seus amos no ho fan

Unes cinc mil hectàrees del Segarra-Garrigues ja es poden regar però els seus amos no ho fan. Han descartat fer-ho malgrat que van firmar els convenis per a les obres amb la comunitat de regants i tenen les preses per captar cabal. El president de la comunitat, Josep Maria Jové, va explicar que alguns d’aquests propietaris són persones d’edat molt avançada, mentre que d’altres rebutgen completar la inversió necessària per desplegar degotejos o aspersors, o bé només tenen intenció de vendre les parcel·les, una vegada revaloritzades a l’estar llestes per al regadiu.

En l’actualitat, unes 12.000 hectàrees del Segarra-Garrigues ja s’estan regant, principalment al Segrià, les Garrigues i l’Urgell. Juntament amb les cinc mil que tenen aigua però no es reguen i 810 que podran rebre-la la propera campanya de reg a partir del març, hi ha un total de 17.800 hectàrees en disposició de regar. Les 810 hectàrees que s’incorporaran d’aquí a un mes al regadiu són les primeres que es proveiran del pantà de l’Albagés, al riu Set.

Estan als municipis del Soleràs, Granyena i el Cogul. Formen part del pis C del sector 10, 11 i 14. Allà la comunitat té l’adhesió dels amos del 70% del sòl, la quantitat necessària perquè la concessionària Aigües del Segarra-Garrigues, responsable de les conduccions secundàries, construeixi la xarxa de reg.

L’embassament s’estrena enguany després de concloure les obres el 2017. Des d’aleshores s’ha sotmès a proves de càrrega. Ja emmagatzema deu hectòmetres cúbics i té a punt el pla d’emergència.Precisament, ahir la conselleria d’Acció Climàtica va entregar les escriptures a propietaris de finques de Sarroca de Lleida i de Torres de Segre, que van ser de les primeres a regar des dels bombatges del Segre a Albatàrrec fa uns 13 anys (vegeu el desglossament).

Tota l’àrea regable té prop de 65.000 hectàrees, en les quals hi ha zones de protecció d’aus compatibles amb algun tipus de regadiu. Són zones zepa de 16.000 hectàrees de Mas de Melons-Alfés, els secans del Segrià i Utxesa, els de Bellmunt-Almenara, els de Belianes-Preixana, els de Plans de Sió, el de Granyena i el de la Vall de Sió, com exigia la UE. En un altre ordre, l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua una previsió de les reserves davant la greu situació de sequera, en especial a les conques internes.

Amadeu Ros, president de l’entitat i del Canal d’Urgell, va indicar que les reserves a Oliana i Rialb ronden el 50 per cent, a l’espera de les pluges de primavera per garantir la campanya de regs. Tots els sistemes de Lleida ja donen aigua per la sequera.

Títols de propietat per a pagesos de Sarroca i TorresEl secretari d’Agenda Rural del departament d’Acció Climàtica, Oriol Anson, va lliurar ahir escriptures de propietat de finques de regadiu del Segarra-Garrigues, resultat de la concentració parcel·lària en una extensió de 1.498 hectàrees dels municipis de Sarroca de Lleida i Torres de Segre.

Va ser un acte simbòlic en el qual hi va haver regants de diferents generacions, en representació dels 333 amos de finques de tota la zona.La redistribució de l’espai té l’objectiu que les parcel·les resultants estiguin més ben dimensionades, la qual cosa millora les condicions per al cultiu i la viabilitat de les explotacions. De les gairebé 1.500 hectàrees de Sarroca i Torres només 32,5 pertanyen a aquest últim municipi i fa més de 10 anys que reguen de les elevacions del Segre i Utxesa, respectivament. La superfície total prevista de transformació en reg de Sarroca és d’unes 2.650 hectàrees, repartides entre els sectors 12 i 13 del Segarra-Garrigues.

Estan en disposició de regar 1.082 hectàrees del 12.