Ucraïnesos de Guissona marxen al front per lluitar contra la invasió

La preocupació de la comunitat ucraïnesa de Guissona per la situació dels seus compatriotes ha portat diversos veïns d’aquesta localitat a viatjar de forma voluntària al seu país per allistar-se al costat dels soldats en contra de la invasió russa. Ho fan, en aquest cas, sota l’anonimat per evitar conflictes majors i deixen enrere família i amics (un de cada set veïns de Guissona és d’Ucraïna) per anar al front. Hi ha tants voluntaris, explica Mikola, responsable del locutori on s’ha organitzat una recollida de material per enviar a la zona de conflicte, que no ha calgut ni cridar a files els joves.

No hi ha pràcticament cap municipi de Lleida que no es llanci a mostrar la seua solidaritat amb els damnificats. Especialment Guissona, però també Lleida ciutat i una llarga llista de localitats solidàries. A Guissona, unes 200 persones van acudir a una reunió convocada ahir a la nit per l’ajuntament per organitzar la recepció dels ajuts.

Allà es va evidenciar que Lleida es prepara per a l’arribada massiva de refugiats d’Ucraïna. Ahir van contactar amb l’alcalde de Guissona, Jaume Ars, els alcaldes de Lleida ciutat, Miquel Pueyo, i els de Cervera, Tàrrega i Sant Guim de Freixenet. Ars va explicar que des del seu web l’ajuntament informarà dels productes que es poden enviar i com fer donacions.

Va explicar que el metge de Guissona Josep Santacreu, responsables d’Open Arms, Càritas i la Fundació Solidaire ultimen amb el Govern contractar des de Barcelona un avió amb ajuts a Polònia. L’ajuntament ha habilitat un espai a l’antic parc de bombers per emmagatzemar el material de les donacions. Càritas i bonÀrea s’han ofert a buscar ajuts econòmics i treball per als acollits.

També s’oferirà ajuda psicològica i classes de català. El consistori s’ocuparà de tramitar l’empadronament dels nouvinguts i es buscaran formes per aconseguir els visats demanant a la Policia Nacional que es traslladi a les poblacions o que es pugui fer online.

Més de 500.000 afectats s’escapen a països veïns

Miles d’ucraïnesos continuen fugint cap a països veïns del sud i l’oest, amb Polònia com el principal receptor dels més de 500.000 refugiats que l’ONU ha comptabilitzat des de l’inici de la invasió russa dijous passat. La majoria són estrangers, dones i nens, a causa de la decisió del president Zelenski de retenir els homes per a la resistència. Més de la meitat han arribat a Polònia. Arriben en trens des de Kíev, contractats pel Govern polonès i atapeïts.

A tot el país es multipliquen els centres d’atenció a refugiats, tant d’autoritats locals com de particulars, en una onada de solidaritat. La xarxa de ferrocarrils polonesa transportarà gratis els refugiats, mentre que la companyia de trens alemanya Deutsche Bahn permet des de diumenge seguir des d’allà fins a qualsevol destinació del país. A Alemanya han arribat 18.000 refugiats.

S’estima que 85.000 persones han entrat a Hongria, 23.500 han fugit a Romania, més de 10.000 han creuat les fronteres d’Eslovàquia i 70.000 han entrat a Moldàvia.

El president de Nigèria, Muhammadu Buhari, va denunciar que funcionaris ucraïnesos i polonesos impedeixin a immigrants africans accedir als trens per fugir arran de l’avenç de les tropes russes, una actitud que va qualificar de racista. Va condemnar casos “lamentables” en què les forces de seguretat ucraïneses van impedir a nigerians pujar a autobusos i trens a Polònia.

“Estem angoixats per la gent, allà cada cas és un drama”

Jordi Escura ha acompanyat Lluís Cortés en el retorn des de Kíev, on es trobaven el dia 24, quan va començar la invasió russa. Diumenge van aterrar al Prat, on es van retrobar amb el seu company a l’staff tècnic de la selecció femenina de futbol d’Ucraïna, el també lleidatà Jaume Joan Rius. “Estem bé, però molt angoixats per la gent d’allà. Parlem cada dia amb les jugadores i companys de l’staff, i cada cas és un drama, dins d’aquest gran drama. Míssils al costat de casa seua, pares cridats a files, famílies separades i que no poden contactar.. És lamentable que això passi. És un error com a societat”, explica.

“Al principi ens deien que ens quedéssim a Kíev i amb el Lluís vam pensar que ni parlar-ne, així que intentaríem sortir. Va ser la decisió correcta.” El Jordi va sentir explosions sordes aquell matí, “però no vaig pensar que poguessin ser bombes, fins que em va trucar ma germana”. El Lluís i ell volen aprofitar la notorietat que han tingut per promocionar al seu Twitter accions solidàries.