INFRAESTRUCTURES CARRETERES
Talarn exigeix al Parlament ajuda per a la xarxa de carreteres de Lleida
Demana una implicació més gran de la Generalitat en aquestes infraestructures || La Diputació portarà davant de l'Estat el projecte per obrir nous accessos a l'AP-2
El president de la Diputació, Joan Talarn (ERC), va demanar ahir al Parlament ajuda per a la xarxa de carreteres de Lleida. Allà va reivindicar una implicació més gran de la Generalitat en la millora d’aquestes infraestructures. “Tenim la sensació que els alcaldes de l’entorn rural estem sols, que massa sovint la Generalitat ha fet recaure en el món municipal la principal responsabilitat de dotar els nostres veïns de les infraestructures més bàsiques de mobilitat”, va dir.
Durant la seua compareixença a la Cambra catalana, va apuntar que “el dèficit inversor” de l’Estat i la Generalitat “en les comunicacions terrestres, sumat al problema del desplegament de l’autopista de les comunicacions del segle XXI, la fibra òptica, són dos dels factors que incideixen directament en la inquietant corba de pèrdua de població a les nostres comarques”. Per això, va defensar polítiques transversals que ajudin a fixar habitants al territori. Talarn va destacar que la densitat de població de Lleida és de 36 veïns per quilòmetre quadrat, quatre vegades menor que la de Tarragona i Girona, d’unes 130 persones.Talarn va presentar també el projecte impulsat des de la Diputació perquè l’Estat construeixi quatre nous accessos a l’AP-2 a Seròs, Sudanell, Artesa de Lleida i Castelldans, així com la remodelació del de Soses per millorar la connectivitat de l’autopista amb altres vies.
Va avançar que la setmana que ve negociaran aquest projecte amb el ministeri de Transports. També va parlar sobre el futur Eix de les Garrigues, que partirà de la C-12 a Torrebesses per enllaçar amb la C-233 a Castelldans. El seu impuls està pendent d’una comissió tècnica entre la Diputació i la Generalitat.
“Rodalies són les 4 línies de tren que formen la xarxa de Lleida”
El president de la Diputació, Joan Talarn, va assegurar ahir durant la seua compareixença en la comissió de Polítiques Digitals i Territori del Parlament que els trens de Rodalies “són les 4 línies de la xarxa de les Terres de Lleida”: la de Manresa, que Ferrocarrils de la Generalitat assumirà el 2024, i les de les Borges Blanques, la Pobla de Segur i Montsó. Talarn va recordar que la posada en marxa de Rodalies a Lleida es va acordar el 2013 (de la mateixa manera que a Tarragona i Girona, on es va implantar el 2014), i “ha quedat postergada fins a l’actualitat, amb la promesa que serà una realitat el 2024, deu anys més tard que a les altres dos demarcacions”.