«Ni la mare vol marxar de casa ni la meua neboda del país»

Inesa Xevtxenko forma part del personal docent i investigador de la UdL. Va arribar a Lleida fa dos dècades i viu amb el seu marit i el seu fill de quatre anys. La invasió russa la va deixar “en estat de xoc”, precisament quan planejava visitar els seus familiars a Ucraïna per primera vegada després de dos anys sense viatjar per la Covid. “És anguniós no saber què pot passar-los.” La tranquil·litza contactar amb els seus familiars allà: la seua mare, la seua germana i la filla adolescent d’aquesta. Ho fa diverses vegades al dia, “encara que només sigui un missatge”.

La seua germana va marxar amb la filla de Dnipró fugint dels atacs russos i ara viuen amb la mare, en una localitat de la província de Poltava que no ha patit atacs però tampoc està en calma: les alarmes que criden a refugiar-se sonen amb freqüència. “Insisteixo que vinguin, però la mare rebutja deixar casa seua, mentre que la meua neboda, que no va conèixer l’URSS, diu que Ucraïna és el seu país i no pensa marxar. La meua germana és al mig.” Fora del seu país d’origen, el sorprèn que els cosins que viuen a Rússia desconeguin el que succeeix a Ucraïna i l’emocionen les mostres de solidaritat a Lleida, especialment dels seus companys de la UdL.