«La meua mare cus armilles de defensa»

“La meua mare està espantada. Tot i així cus cada dia en trasters subterranis armilles artesanals per als joves que munten brigades i barricades en la segona línia del front.” Així ho explica Tares, ucraïnès que va arribar a Catalunya el 2007. Es va establir primer a la Portella i des del 2012 viu a Albesa al costat de la seua dona i fills. “Estem molt preocupats, cada dia ens conten barbaritats i és molt dur assimilar que voluntaris i gent molt jove, sense experiència ni amb armes ni en conflictes, estiguin cada dia defensant la seua ciutat, el seu país i la seua pàtria.” Assegura que els seus amics defensen les seues ciutats i escolten els avions, els bombardejos i la lluita. “Veuen morts civils cada dia, fins i tot nens”, diu. “Ningú vol aquesta maleïda guerra al meu país”, diu, i apunta que “hi ha molta unió per combatre: homes, dones de diferents posicions polítiques, fins i tot amics de Polònia han entrat a Ucraïna per combatre”. “Tots tenen por però defensen la seua pàtria i la seua família.” No esperaven això de Rússia ni de Bielorússia