Les firmes agroalimentàries de Lleida reclamen la modernització dels Canals d'Urgell

Empresaris de les principals indústries agroalimentàries de Ponent han reclamat aquest divendres la necessitat de modernitzar el sistema de reg dels Canals d'Urgell per poder generar noves indústries, nous llocs de treball i competir a nivell global. Ho han afirmat representants de BonÀrea, Nufri, Grup Borges i la Cooperativa d'Ivars en el marc de la 20a jornada Reg i Futur, organitzada per la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, que ha reunit unes 350 persones al teatre L'Amistat de Mollerussa. El president dels regants, Amadeu Ros, ha qualificat la modernització "d'emergència per garantir el futur de la pagesia i evitar el despoblament", i ha reiterat que és el camí per assegurar l'autosuficiència alimentària del país.

En les seves intervencions, els diferents empresaris de l'agroindústria han demanat accelerar de manera urgent el projecte de modernització de la infraestructura hidràulica. Una de les veus ha estat Ignasi Argilés, director de producció de l'empresa Nufri que ha indicat que la modernització "és una oportunitat però també una obligació" que "ja fa vint anys que s'hauria d'haver produït".

"No podem continuar fent les coses com fa 160 anys. Amb la modernització tindrem més oportunitats per poder crear noves indústries agroalimentàries, noves oportunitats i ser competitius amb productes de més valor afegit en un món global", ha dit per la seva banda Josep Pont, del grup Borges.

També hi ha coincidit el Director General de la Cooperativa d'Ivars, Antoni Pané, que ha assegurat que "el fet que no estigui modernitzat el regadiu és un fre al desenvolupament del territori", i ha afirmat que "un regadiu modernitzat millorarà la productivitat i la rendibilitat".

D'altra banda, des de la plataforma ambientalista Canal Viu també hi han apostat des del punt de vista de la garantia d'aigua, així com des del punt de vista econòmic. "La creació de 325 quilòmetres de camins al voltant dels Canals d’Urgell que preveu el projecte ens convertirà en una de les vies verdes més llargues d'Europa i això significa un benefici per la gent del territori i la possibilitat d'atreure un turisme familiar i de qualitat", ha explicat el president de l'entitat Josep Maria Falip.

De fet, el projecte de modernització dels Canals d'Urgell ha obtingut el suport de més d'un centenar d'empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya, les quals han estat presents a la jornada.

Els regants demanen prioritzar la modernització

El president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha reiterat que la modernització dels Canals d’Urgell assegurarà l'autosuficiència alimentària de Catalunya –actualment el país importa el 60% dels aliments que consumeix– i garantirà la reserva hídrica del país i evitarà episodis de manca d'aigua.

"És per aquest motiu que aquest és un projecte estratègic de país que no podem finançar només els regants perquè reportarà un benefici que va més enllà del propi. Implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament però també convertir-nos en el rebost de Catalunya i en la garantia d'aigua contra les sequeres", ha argumentat. Així mateix, Ros ha alertat que si no s'executa el projecte de forma imminent "hi ha el perill que grans grups inversors ens prenguin el territori, que ja ha perdut un 40% dels pagesos en pocs anys", i ha afegit que "l’aigua cotitza a la Borsa de Nova York".

Actualment hi ha 9.000 pagesos al Règim Agrari, dels 15.000 que hi havia no fa gaires anys. En aquest sentit, Ros ha recordat que el cost de tota la modernització "no arriba al 7,5% del que va costar la línia 9 del metro".

El projecte de modernització dels Canals d'Urgell

L'import total previst d'inversió en la modernització dels Canals d'Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d'euros. Tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El Departament d'Agricultura té previst per enguany l'inici de les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 milions euros . El projecte s'ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico (Miteco) i està pendent dels ajuts europeus Fons Next Generation.

Actualment els Canal d'Urgell rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades.

Una de les vies verdes més llargues d'Europa

El projecte de la modernització del regadiu està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d'Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d'Europa. Respectar l'arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l'aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d'un projecte transformador dels usos de l'aigua i del paisatge que també vol apostar per l'economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l'economia verda.