COMARCAS
Lleida busca habitatges per als refugiats d'Ucraïna mentre veïns ja n'ofereixen desenes
El Conselh d'Aran, consells comarcals i ajuntaments fan crides per disposar de pisos i cases privades || Com a reforç als allotjaments de titularitat pública davant de l'augment de desplaçats
La síndica i alcaldes d’Aran, en una reunió sobre refugiats.
Lleida ha començat la recerca d’habitatges on allotjar refugiats d’Ucraïna. Consells comarcals, el Conselh d’Aran i ajuntaments han fet crides per disposar de pisos i cases de propietat privada. Per la seua part, particulars i empreses n’han començat a oferir desenes, com a reforç als allotjaments de titularitat pública per acollir desplaçats per la guerra.
La majoria dels més de dos-cents empadronats fins ara a les comarques lleidatanes viuen amb familiars i amics ucraïnesos que ja residien al país. Tanmateix, s’espera que aquest nombre creixi ben aviat de forma considerable (vegeu la pàgina 13), la qual cosa fa necessari buscar opcions a més llarg termini. Aquest és el cas de Guissona, amb més de mil veïns ucraïnesos (un de cada tres dels que viuen a Lleida) i que ja supera els cent refugiats.
Veïns del municipi i de les comarques del pla han ofert més de seixanta habitatges per acollir-los. Segons va indicar Ignasi Ribera, responsable d’atendre’ls i buscar espais per a ells, de moment se n’utilitzaran quinze i la xifra s’ampliarà a mesura que n’arribin més.“Si algú té un pis o casa per acollir refugiats que ho faci saber a l’ajuntament”, resava ahir un ban d’Arbeca a petició del consell de les Garrigues. L’ens comarcal ha rebut propostes com la d’un empresari que ofereix amb aquesta finalitat un edifici buit; o de persones grans disposades a rebre desplaçats a les seues cases, on ara viuen sols.A Aran, el Conselh ha instat els ajuntaments a notificar si tenen habitatges privats els amos dels quals estiguin disposats a acollir refugiats.
També el consell del Segrià demanarà aquesta informació als consistoris. El de l’Alt Urgell analitzarà les necessitats d’habitatge que puguin sorgir, mentre que el de la Ribagorça centra els esforços a coordinar recursos, entre els quals cases, per posar-los a disposició dels refugiats.Per la seua part, la crida que Tàrrega va fer fa cinc dies a famílies disposades a cedir des d’habitacions fins a vivendes per als desplaçats per la invasió russa ha tingut com a resposta quaranta-dos oferiments. De forma paral·lela, els ens locals es plantegen sota quines condicions allotjar-hi persones fugides de la guerra.
El president del consell de l’Urgell, Gerard Balcells, va destacar que “hi ha molts dubtes, hem de garantir que els habitatges tinguin els serveis bàsics i ofereixin confort”.Almenys set municipis s’han ofert a acollir desplaçats: Torrebesses, Almatret, Llardecans, Bellaguarda, Riner, Pinós i Torre-serona. Alguns tenen habitatges per a aquest objectiu. Bellpuig ha ofert l’alberg i la Torre de Capdella, que acollirà una família ucraïnesa en un pis municipal, en reservarà dos més per a fugits de la guerra.
L’Estat estableix els tràmits per sol·licitar fins a 3 anys de protecció
El Govern central va publicar ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el procediment perquè els refugiats procedents d’Ucraïna puguin acollir-se al període d’entre un i tres anys de protecció de la UE. Una vegada concedida, podran treballar per compte propi o aliè, beneficiar-se de prestacions socials, rebre atenció mèdica i portar els menors a escoles i instituts. El procés per fer-la efectiva començarà amb la petició de cada refugiat. A Lleida, està previst començar a treballar la setmana que ve per habilitar una oficina amb aquesta finalitat, que possiblement s’instal·larà a les dependències de la Policia Nacional.
