Cinc de cada deu hectàrees de regadiu a Lleida ja utilitzen degoteig o aspersió

La meitat de la superfície regable de Lleida està modernitzada amb sistemes de pressurització. Són gairebé 75.000 hectàrees en què s'inclouen tots els nous regadius. Tanmateix, queden per transformar-ne 76.000 més que corresponen a regs històrics que tenen com a principal repte suprimir el reg a manta per prioritzar l'estalvi davant del canvi climàtic

Cinc de cada deu hectàrees dels regadius de Lleida estan modernitzades tot i que l’altra meitat encara rega a manta.

De les més de 151.400 que reguen i estan registrades per la conselleria d’Acció Climàtica a la declaració agrària (DUN) de l’any passat, més de 41.300 hectàrees tenen instal·lats reg per degoteig o microaspersió, 27.899 aspersió, més 3.000 regs de suport en zones de secà i gairebé 2.800 apliquen altres sistemes. Tanmateix, més de 76.400 encara ho fan per inundació, fet que suposa un repte de cara al canvi climàtic que exigeix una urgent transformació en regs històrics per a l’estalvi de cabals en èpoques de sequera per l’escassetat de pluges i les altes temperatures, com succeeix en l’actualitat. També cal aplicar sistemes d’estalvi d’energia que abarateixin costos.Tots els nous regadius apliquen sistemes de pressurització i, en l’actualitat, estan immersos a adoptar sistemes amb què substituir bombatges elèctrics per fotovoltaics per estalviar despeses.

És el cas del Garrigues Sud, que proveeix gairebé 9.000 hectàrees, del Segrià Sud que ho fa en unes 7.000, del Segarra-Garrigues, que de moment rega 11.000 de les seues gairebé 70.000 hectàrees d’extensió; i de l’Algerri-Balaguer, amb unes 8.000 hectàrees.El gairebé bicentenari Canal d’Urgell, amb una superfície regable de 75.000 hectàrees, té en marxa un ambiciós projecte de modernització que suposarà una inversió de 1.300 milions d’euros. Preveu transformar les xarxes hidràuliques existents en un sistema pressuritzat, majoritàriament amb pressió natural i amb energia procedent de la producció d’energies renovables fotovoltaiques. Així mateix, convertirà les canalitzacions en passadissos verds i recuperarà totes les antigues infraestructures i edificacions com a reclam turístic.

Proveeix a les comarques del Segrià, el Pla, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell i, en l’actualitat, el 88 per cent d’aquesta superfície rega a manta, és a dir, 66.000 hectàrees conserven el mètode tradicional que s’ha vingut utilitzant en els 160 anys del canal. Tan sols un 12% de l’extensió està pressuritzada, un 6% per aspersió i l’altre 6% amb sistemes de degoteig. Compta amb obtenir ajuts de la UE a través dels fons Next Generation per abordar una profunda reconversió de tota l’àrea regable i afrontar, d’aquesta manera, els reptes del futur amb garanties.Pel que fa a un altre dels regs històrics de Lleida, el Canal de Pinyana té pressuritzades 2.830 hectàrees de la seua àrea regable, 1.530 a la zona d’Alcarràs i 1.300 més a l’Horta de Lleida a les partides de la Caparrella i Malgovern, Butsènit i Rufea, que es proveeixen de la bassa de Vallcalent.

D’altra banda, hi ha moltes finques disperses, unes 5.000 hectàrees, amb reg a pressió i 6.000 continuen regant a manta. Té redactat el projecte de captació d’aigua de la presa de Santa Anna per donar pressió al sector 1 que transformarà el sistema en 1.600 hectàrees i la Generalitat començarà a redactar els projectes per als sectors tres i cinc. El tres contempla la modernització d’unes 2.000 hectàrees dels municipis de Torre-serona, Benavent de Segrià i Corbins, que ja compta amb el suport majoritari dels regants; mentre que el cinc preveu suprimir el reg a manta en 1.800 hectàrees de l’horta de Lleida i 660 més d’Alcarràs des del Salt de Canet, a Alpicat.

La inversió per reconvertir tot el canal de Pinyana ascendeix a més de 40 milions d’euros.Quant a l’Aragó i Catalunya, també amb més de cent anys d’existència i una superfície de més de 100.000 hectàrees (de les quals el 65% són a Aragó i el 35%, a Lleida) 27.600 reguen per inundació, 49.000 per aspersió i 23.400 per degoteig localitzat. Aquest sistema pretén construir canonades paral·leles a les conduccions principals per regar per gravetat i suprimir sistemes de bombatge. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha adjudicat la de La Mola, a la zona oscenca, que tindrà 6 quilòmetres i beneficiarà unes 4.000 hectàrees.

Permetrà suprimir el retrobombatge de Coll de Foix, a Alfarràs, que eleva l’aigua de la zona baixa a l’alta, amb menys recursos hídrics.Les séquies de Torres o la del Cup també són regs històrics pendents de modernització. La primera rega 1.170 hectàrees, de les quals 250 ja ho fan a pressió i està immersa en el procés de transformació.

«L’estalvi que suposa regar per aspersió és incomparable»

Lluís Carbi és un regant de l’Algerri-Balaguer però també té finques que es proveeixen a manta de la séquia del Cup que rega parcel·les de Balaguer, Menàrguens i Torrelameu.

“La diferència entre un sistema i l’altre és abismal i l’estalvi d’aigua, incomparable. Si, a més, tens la sort que les basses de reg són en una cota més alta que els cultius, també es redueix la despesa en electricitat”, assegura. “Fa quatre anys vaig muntar el reg per aspersió en 36 hectàrees de Balaguer.

Després ho vaig fer en 9 hectàrees més que tinc arrendades i la previsió és fer-ho en una altra finca de 9 que gestiono a mitges amb la propietària”. L’arribada de l’Algerri-Balaguer ha suposat un abans i un després ja que, segons Carbi, la dotació que es necessita és sensiblement inferior i arriba a molta més superfície. “Instal·lar el reg a la primera finca em va suposar una inversió de més de 140.000 euros però tinc la certesa que sempre podré regar el cereal, una cosa que no passava quan les finques eren de secà”.

D’altra banda, la inversió en el camp sempre és contínua tant en transformació com en mecanització ja que els tractors que ara s’utilitzen no tenen res a veure amb els de fa anys, explica.