Hisenda elimina l'IVA del cànon de l'aigua i el rebut baixarà uns 6 € a l'any

Una sentència dictada pel Tribunal Suprem l’any passat, arran d’un contenciós a la província de Lugo, suposarà l’eliminació de l’IVA del cànon de l’aigua a Catalunya a partir del pròxim rebut. A Lleida ciutat, l’ajuntament calcula que la factura baixarà entre un 2,1 i un 4,2% en el cas dels usos domèstics i una mitjana del 3% en el cas de les empreses. La interlocutòria es va dictar el març del 2021, després d’un recurs de l’ajuntament de Bóveda contra l’aplicació de l’impost del valor afegit (IVA) al cànon de l’aigua. El Suprem li va donar la raó al considerar que el cànon és un gravamen ambiental i l’IVA és un impost que s’ha d’aplicar només sobre el consum d’aigua.

Després d’aquesta sentència, l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (Asac, que reuneix les principals gestores de l’aigua) va fer una consulta a la direcció general de Tributs sobre la seua aplicació i aquesta va ratificar que el cànon no està subjecte a IVA. Segons l’ajuntament de Lleida, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aplica aquest nou criteri des del 15 de març, cosa per a la qual ha modificat la plataforma informàtica d’autoliquidacions i no n’admet la repercussió a l’abonat

Abans de les pròximes municipals proposaran el nou model de gestió del servei

L’ACA xifra en 45 milions d’euros l’import que deixarà de recaptar per l’eliminació d’aquest tram de l’IVA a Catalunya. Empreses subministradores, al seu torn, calculen que l’impacte d’aquesta mesura en el rebut mitjà de l’aigua serà d’entre 5 i 6 euros a l’any.En canvi, les empreses no veuran reflectit aquest canvi en els seus balanços mensuals perquè l’IVA és deduïble, de manera que en el seu cas serà només un moviment financer, van assenyalar diverses agrupacions empresarials.

El cànon de l’aigua és un impost ambiental i, per als consultats, era qüestió de temps que s’anul·lés el que van qualificar com a “impost sobre l’impost”. De fet, és un gravamen instat per la UE per fomentar un ús més eficient de l’aigua, que grava el consum i la contaminació. La recaptació s’utilitza per finançar equipaments per sanejar aigües com les depuradores.

Tàrrega, camí de ser la primera capital lleidatana a municipalitzar l’aigua

L’ajuntament de Tàrrega treballa des de finals de l’any passat conjuntament amb una consultora per preparar la municipalització de la gestió del proveïment d’aigua potable del municipi. El regidor de Finances, Transparència i Aigua, Daniel Esqué, va explicar que la denúncia del contracte administratiu amb Sorea (Agbar), aprovada en el ple de dijous passat per unanimitat, és un pas més per donar per extingit el contracte amb l’esmentada empresa a partir del 14 de juliol de l’any 2024. Paral·lelament, una consultora està duent a terme la tasca d’intervenció, que consisteix a analitzar i actualitzar la situació de tots els béns inventariables, des de les instal·lacions fins a les inversions.

Quan aquest estudi estigui fet, arribarà la segona part de liquidació. L’edil va indicar que consistirà a fer una valoració econòmica de les inversions amortitzades i aquelles que no ho estan i proposar la indemnització corresponent.Esqué va dir que aquesta consultora també els acompanyarà en l’estudi dels diferents models de gestió del servei d’aigua potable i va recordar que l’objectiu que persegueix l’equip de govern (ERC, CUP i PSC) és municipalitzar-lo. En aquest sentit, va avançar que treballen per poder debatre la nova proposta de model de gestió del servei de proveïment d’aigua potable de Tàrrega abans d’acabar el present mandat.

Probablement s’inclourà en l’últim o penúltim ple. A l’Urgell han remunicipalitzat la gestió de l’aigua també Vilagrassa (2016) i Bellpuig (2017). Aquest últim municipi ho va fer de la mà de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). També Tremp ha recorregut a aquest últim servei, mentre que, a la comarca del Segrià, Torrefarrera i Alfés són els dos altres municipis que copen la llista de remuncipalitzacions.