Quinze municipis copen el 40% del turisme rural

Una quinzena de municipis de Lleida allotgen quatre de cada deu establiments de turisme rural, segons l’observatori 231 posat en marxa recentment per la Diputació. En concret, fins a disset localitats tenen més de 10 cases de turisme rural en alguna de les seues modalitats. La majoria són pobles de menys de 500 habitants, encara que hi ha excepcions: el Pont de Suert, amb més de 2.000 veïns, té 22 establiments, i la Vall de Boí, amb 1.060 empadronats, té fins a 45 cases de pagès.

El Parc del Segre incorpora pàdel surf en una aposta per atreure més turistesEl Parc del Segre de la Seu d’Urgell aposta cada vegada més pel turisme i per convertir-se en un referent com a centre per a la pràctica d’activitats esportives a l’aire lliure. Des d’aquestes vacances de Setmana Santa suma l’Stand-Up Paddle entre les seues activitats, o el SUP, segons les seues sigles. Fa tres estius la direcció del parc va portar a terme una prova pilot i espera que l’activitat guanyi aficionats a partir del pròxim estiu, quan la temperatura de l’aigua augmentarà.

Les activitats estrella continuen sent en aquest equipament els descensos de ràfting i el piragüisme però el parc també ofereix la possibilitat de practicar caiac, hydrospeed, passejades amb barca, escalada al rocòdrom o dur a terme excursions en bicicleta de muntanya. Les instal·lacions són el principal llegat al Pirineu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

La falta de relleu tanca alguns establimentsEl turisme rural tal com es coneix actualment té el seu origen en el 1983, quan la Generalitat el va regular, i el primer establiment és del 1985.

Gairebé 40 anys després alguns establiments han tancat per jubilació dels seus precursors i al no tenir relleu generacional. Això i la competència dels pisos turístics es troben entre els principals reptes que afronten les antigues cases de conreu, avui cases de pagès.

L’afluència de turistes obliga a regular el seu accés als paratges naturalsEl Parc Natural de l’Alt Pirineu; el congost de Mont-rebei; l’espai natural al costat del riu Segre a Camarasa; el Forat del Buli a la Baronia de Rialb; el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i set espais naturals de la Val d’Aran (Varradòs, Valarties, Bassa d’Arres, Bassa d’Oles, Bausen, Artiga de Lin i Aiguamòg) tenen una cosa en comú: l’interès dels turistes, cada vegada més important, ha obligat a regular l’accés a aquests paratges i fins i tot es cobra en alguns casos per aparcar.

La mesura ha arribat després que durant els estius de la pandèmia es veiessin imatges com les de la Pica d’Estats plena de turistes. La necessitat de preservar els espais i protegir els valors que els defineixen ha portat a delimitar l’entrada de visitants. En el cas de Mont-rebei, la regulació és obligada també pel col·lapse d’alguna de les seues elevades parets, que s’ha hagut de sanejar.